Herceptin

Les empreses comercials no són les úniques a pregonar els avantatges dels nous tractaments, al mateix temps que en minimitzen els desavantatges. El desplegament publicitari professional i una cobertura mediàtica entusiasta també poden promocionar els beneficis mentre passen per alt els possibles inconvenients. Aquest costat negatiu pot incloure tant efectes secundaris perjudicials com dificultats diagnòstiques, tal com ho demostren les proves científiques relatives al fàrmac trastuzumab (més conegut pel seu nom comercial Herceptin), que s’utilitza per al tractament del càncer de mama (vegeu també el capítol 3).

Al començament del 2006, les fortes pressions d’associacions de pacients i professionals, alimentades per la indústria farmacèutica i els mitjans de comunicació, van portar al Servei Nacional de Salut del Regne Unit a administrar l’Herceptin a pacients amb càncer de mama en estadi inicial. Va triomfar el “poder de la insistència dels pacients” –l’Herceptin es va presentar com un medicament miraculós (vegeu el capítol 11).

Tanmateix, en aquell moment l’ús de l’Herceptin només s’havia autoritzat per al tractament del càncer de mama metastàtic (disseminat) i no s’havia avaluat prou per al càncer de mama en estadi inicial. En realitat, els fabricants havien començat a tramitar l’autorització perquè el fàrmac es pogués emprar en el tractament dels estadis inicials de la malaltia en un subgrup de dones molt petit, aquelles amb anàlisis positives per a una proteïna coneguda com HER2. Tan sols una de cada cinc dones té aquest perfil genètic.

La premsa, entusiasta però mancada de sentit crític, gairebé mai no destacava les dificultats i els costos de determinar amb precisió si una pacient era HER2 positiva i la possibilitat que rebés un diagnòstic incorrecte i, per tant, un tractament inadequat a causa d’un resultat “fals positiu”. Tampoc es feia èmfasi que almenys quatre de cada cinc pacients amb càncer de mama no són HER2 positives.[9-12]

No va ser fins mesos després d’aquell any que l’Institut Nacional per a la Salut i l’Excel·lència Clínica (NICE en les sigles angleses) –organització que s’encarrega d’analitzar imparcialment la informació científica i emetre recomanacions– va poder establir l’Herceptin com una opció de tractament per a les dones amb càncer de mama en estadi inicial HER2 positiu.

Fins i tot en aquell moment, hi va haver una advertència important. A causa de l’acumulació de dades que indicaven que l’Herceptin podia tenir efectes adversos en la funció cardíaca, el NICE va recomanar als metges avaluar la funció cardíaca abans de prescriure el fàrmac i no oferir-lo a dones amb diferents problemes cardíacs, des d’una angina de pit fins a ritmes cardíacs anormals. El NICE va considerar que era necessari actuar amb prudència a causa dels efectes secundaris a curt termini, alguns d’ells greus. Els resultats a llarg termini, tant beneficiosos com perjudicials, triguen més a aparèixer.[13]

En altres països també hi va haver pressions similars pel que fa a l’ús de l’Herceptin. Per exemple, a Nova Zelanda, els grups de defensa dels pacients, la premsa i els mitjans, les companyies farmacèutiques i els polítics van exigir que es prescrivís l’Herceptin a les pacients amb càncer de mama. L’Agència de Gestió Farmacèutica (coneguda per les sigles PHARMAC) de Nova Zelanda, que funciona com ho fa el NICE al Regne Unit, va revisar de manera similar les dades científiques sobre l’ús de l’Herceptin en el càncer de mama en estadi inicial.

Al juny de 2007, tenint en compte aquesta revisió, la PHARMAC va decidir que era adequat que les pacients amb càncer de mama en estadi inicial rebessin nou setmanes d’Herceptin, administrat de manera simultània a d’altres fàrmacs oncològics, en lloc d’administrar-ne un després de l’altre. Aquest cicle de nou setmanes era un dels tres tractaments que s’estaven provant al món. La PHARMAC també va decidir aportar fons a un estudi internacional dissenyat per determinar la durada ideal del tractament amb l’Herceptin.

No obstant això, el novembre de 2008, el govern recentment elegit va fer cas omís de la decisió de la PHARMAC basada en dades científiques i va anunciar que finançaria un cicle de 12 mesos del fàrmac.[14] Són moltes les incerteses no resoltes sobre l’Herceptin; per exemple, quan prescriure el fàrmac, durant quant de temps, si a llarg termini els danys superen els beneficis en algunes dones, i si el fàrmac retarda o prevé la reaparició del càncer. Una altra preocupació que va sorgir és que si s’administra l’Herceptin en combinació amb altres fàrmacs per al càncer de mama, com les antraciclines i la ciclofosfamida, pot augmentar el risc que entre un 4 i un 27 per cent de les pacients, aproximadament, pateixin efectes cardíacs adversos.[15]