Dany evitable als pacients

Els tractaments recomanats per als atacs cardíacs que havien aparegut als llibres de text publicats en un període de 30 anys es van comparar amb l’evidència científica que els autors haurien tingut disponible si haguessin revisat sistemàticament els resultats dels estudis imparcials realitzats durant aquell temps.[11]

La ciència és acumulativa però els científics no acumulen tota l’evidència científica

«Durant 25 anys, els investigadors acadèmics han parlat sobre la “metanàlisi acumulativa”: bàsicament, s’efectua una metanàlisi contínua sobre una intervenció donada i, cada vegada que es finalitza un assaig, s’incorporen les xifres per obtenir un resultat combinat i actualitzat. Això permet esbrinar la tendència dels resultats i, el que és més útil, tenir altes probabilitats de detectar una resposta estadísticament significativa tot just aquesta es manifesti, sense arriscar vides amb més estudis innecessaris.»

Goldacre B. Bad Science: How pools of blood trials could save lives. The Guardian, 10 de maig de 2008, pàg. 16.

Aquesta comparació va mostrar que les recomanacions dels llibres de text sovint eren incorrectes perquè els autors no havien revisat sistemàticament l’evidència científica pertinent, la qual cosa tenia repercussions devastadores.

En alguns casos, s’estava privant els pacients amb atacs cardíacs de rebre tractaments que podrien salvar-los la vida (per exemple, medicaments per desintegrar els coàguls). En altres casos, els metges van seguir recomanant tractaments molt després que les proves imparcials haguessin demostrat que eren mortals; per exemple, l’ús de fàrmacs per disminuir les alteracions del ritme cardíac en pacients amb atacs cardíacs (vegeu a dalt i el capítol 2).

Si no es combinen els resultats dels estudis en revisions sistemàtiques, a mesura que s’obté nova evidència científica se segueix perjudicant els pacients.

Els substituts de la sang que no necessiten refrigeració o que es determini la compatibilitat creuada són alternatives òbviament atractives a la sang real per al tractament de l’hemorràgia. Lamentablement, aquests productes augmenten el risc d’atacs cardíacs i de mort. A més, una revisió sistemàtica d’assajos aleatoritzats publicats des de finals dels anys noranta revela que els seus riscos podrien i haurien d’haver-se reconegut molts anys abans.[12]