Més no necessàriament vol dir millor

Introduccció

Hi ha una opinió errònia molt estesa segons la qual, si un tractament és bo, aleshores rebre’n més encara haurà de ser millor. Això senzillament no és veritat; en realitat, més pot ser pitjor. La recerca de la dosi “correcta”, la que ofereixi amples beneficis i causi pocs efectes adversos (secundaris), és un repte comú a tots els tractaments. A mesura que la dosi s’incrementa, els efectes beneficiosos arriben a un sostre, però generalment els efectes adversos augmenten. Per tant, “més” pot disminuir el benefici real o fins i tot causar un dany important.

Els diürètics són un bon exemple d’això: en dosis baixes, disminueixen la pressió arterial i tenen pocs efectes adversos. Una dosi més alta no disminueix més la pressió arterial, sinó que provoca efectes indesitjats, com micció freqüent, impotència i hiperglucèmia.

De la mateixa manera, l’aspirina en dosis baixes (entre un quart i la meitat d’un comprimit de 500 mg per dia) ajuda a prevenir els accidents cerebrovasculars i té molt pocs efectes adversos. No obstant això, encara que diversos comprimits d’aspirina al dia poden alleujar un mal de cap, no serviran per prevenir més accidents cerebrovasculars i augmentaran el risc d’úlceres gàstriques.

Aquest principi de la “dosi correcta” abasta no solament el tractament farmacològic sinó també molts altres, inclosa la cirurgia.