Quin és el camí a seguir?

Les qüestions tractades anteriorment -sobre els dubtes i els valors individuals, de la comprensió de les estadístiques i com aquestes s’apliquen a les persones, dels dubtes d’estendre els tractaments eficaços a graus cada vegada més lleus d’una malaltia- totes parlen de la necessitat d’una millor comunicació entre el pacient i el metge i entre els professionals de la salut en general i els ciutadans als quals atenen. Per això clourem aquest capítol amb la Declaració de Salzburg sobre la presa de decisions compartida, que estableix un programa destinat a diferents grups per millorar la manera de treballar en equip.[6-7]

Declaració de Salzburg sobre la presa de decisions compartida

Fem una crida als metges a:

  • reconèixer que tenen un imperatiu ètic de compartir les decisions importants amb els pacients;
  • estimular un flux d’informació bidireccional i encoratjar els pacients a fer preguntes, explicar les seves circumstàncies i expressar les seves preferències personals;
  • proporcionar informació exacta sobre les opcions i les incerteses, els beneficis i riscos del tractament, d’acord amb les millors pràctiques per a la comunicació de riscos;
  • adaptar la informació a la mesura de les necessitats de cada pacient i donar-los temps suficient per considerar les seves opcions;
  • reconèixer que la majoria de les decisions no s’han de prendre immediatament, i donar als pacients i a les seves famílies els recursos i l’ajuda necessaris per prendre decisions.

Fem una crida als metges, investigadors, editors, periodistes i altres a:

  • fer tot el possible perquè la informació que proporcionen sigui clara, actualitzada i basada en evidència científica i que es declarin els conflictes d’interessos.

Fem una crida als pacients a:

  • expressar les seves preocupacions, preguntar i parlar sobre el que és important per a ells;
  • reconèixer que tenen dret a ser partícips en igualtat de condicions en l’atenció que reben;
  • buscar i utilitzar informació sanitària de qualitat.

Fem una crida als responsables de definir les polítiques de salut a:

  • adoptar polítiques que fomentin la presa de decisions compartida, inclòs el seu mesurament, com un estímul per a la millora;
  • modificar les lleis de consentiment informat per donar suport a l’adquisició d’habilitats i eines per a la presa de decisions compartida.

Per què?

  • Gran part de l’atenció que reben els pacients es basa en la capacitat i la preparació dels metges encarregats de proporcionar-la, més que en normes àmpliament acceptades de bones pràctiques o en les preferències dels pacients per rebre tractament.
  • Els metges sovint són lents en reconèixer el grau en què els pacients desitgen participar en la comprensió dels seus problemes de salut, en conèixer les opcions disponibles per a ells i en la presa de decisions que tingui en compte les seves preferències personals.
  • Molts pacients i les seves famílies tenen dificultats per prendre part activa en les decisions que formen part de l’atenció mèdica. Alguns pacients no tenen la confiança suficient per qüestionar els professionals de la salut. Molts només tenen un coneixement escàs sobre la salut i els seus determinants i no saben on trobar informació clara, fiable i fàcil d’entendre.