Preguntes que són importants per als pacients

Uns investigadors de Bristol van decidir plantejar una pregunta fonamental: «En quina mesura les preguntes que són importants per als pacients amb artrosi de genoll i per als metges que els atenen es reflecteixen en els estudis sobre aquesta afectació?»[17]

Van començar per organitzar quatre grups de discussió: de pacients, reumatòlegs, fisioterapeutes i metges generals, respectivament. Aquests grups van ser unànimes a l’afirmar que no volien més assajos, patrocinats per alguna companyia farmacèutica, per comparar un altre medicament antiinflamatori no esteroïdal (el grup de medicaments que inclou, per exemple, l’ibuprofèn) amb un placebo.

En lloc d’assajos de medicaments, els pacients desitjaven una anàlisi rigorosa de la fisioteràpia i la cirurgia, així com una avaluació de les estratègies educatives i d’adaptació que poguessin ajudar-los a controlar més eficaçment aquesta malaltia crònica, discapacitant i sovint dolorosa. Per descomptat, aquestes formes de tractament i control ofereixen un marge molt menor per a l’explotació comercial que els medicaments, per la qual cosa moltes vegades no se’ls presta atenció.

Si s’avaluessin d’aquesta manera, quants altres camps de la investigació terapèutica revelarien una discrepància semblant entre les preguntes sobre els efectes dels tractaments que importen als pacients i als metges i les que estan plantejant els investigadors? Lamentablement, la discrepància sembla ser la regla i no l’excepció.[18-21]

Els canvis intranscendents en la formulació dels medicaments poques vegades produeixen efectes suficientment nous i més útils; no obstant això, aquests tipus d’estudis predominen en la recerca relacionada amb els tractaments no només per l’artrosi sinó també per a altres malalties cròniques. Quin malbaratament de recursos!