Inici > Llegiu el llibre > Per què són necessaris els estudis imparcials dels tractaments? > Beneficis esperats que no es materialitzen > Medicaments per corregir els trastorns del ritme cardíac en els pacients que havien sofert atacs cardíacs

Medicaments per corregir els trastorns del ritme cardíac en els pacients que havien sofert atacs cardíacs

La recomanació del doctor Spock podria semblar lògica, però es basava en una teoria sense verificar. No és difícil trobar altres exemples dels perills que això implica.

Després d’un atac cardíac, algunes persones presenten trastorns del ritme cardíac anomenats arítmies. Els qui les pateixen corren més risc de morir que aquells que no les pateixen. Atès que hi ha medicaments que suprimeixen les arítmies, semblava lògic suposar que aquests medicaments també reduirien el risc de mort després de patir un atac cardíac.

En realitat, els antiarítmics van tenir exactament l’efecte oposat. Aquests fàrmacs s’havien provat en assajos clínics, però només per veure si reduïen les anomalies del ritme cardíac. Quan el 1983 es va avaluar per primera vegada de forma sistemàtica l’evidència provinent dels assajos, no es van trobar indicis que aquests medicaments reduïssin les taxes de mortalitat.[2]

No obstant això, se’ls va seguir emprant —i van seguir provocant la mort de moltes persones— durant gairebé una dècada. Es calcula que en el moment de major utilització, a finals dels anys vuitanta, causaven desenes de milers de morts prematures cada any només als Estats Units. Mataven a més nord-americans cada any que els que havien mort en combat durant tota la guerra del Vietnam.[3]

Més endavant es va saber que, per raons comercials, mai no s’havien publicat els resultats d’alguns estudis que indicaven que els antiarítmics eren letals (vegeu el capítol 8).[4]