3: Les estadístiques són confuses; realment els pacients han de tenir en compte les xifres?

La manera en què es presenten les xifres pot ser descoratjadora, o fins i tot francament enganyosa. Però si de veritat es vol comparar un tractament amb un altre o obtenir més informació sobre com la malaltia que té afecta altres persones com vostè, d’alguna manera les xifres sempre entren en escena. No obstant això, algunes maneres de presentar-les són més útils que d’altres.

La millor manera de fer que les xifres tinguin algun sentit per als profans (i per als metges també) és utilitzar freqüències. Això significa l’ús de nombres enters (cent o mil persones) en lloc de decimals, percentatges o proporcions complexes; per exemple, “Tres persones de cada cent” en comptes de “3%”.

Moltes vegades, és útil expressar les xifres no només en paraules sinó també mitjançant algun tipus de gràfic, com gràfics de barres de colors, gràfics circulars, homenets/caretes somrients i tristes en quadres… i també mitjançant taules. Presentar les xifres amb aquestes “ajudes per a la presa de decisions” suposa que la major quantitat possible de persones poden entendre què signifiquen les dades.

La següent és una manera d’explicar, a través d’un gràfic de barres, l’efecte dels medicaments per a la pressió arterial sobre el risc de malaltia cardíaca i d’accident cerebrovascular en pacients amb pressió arterial alta en un període de deu anys.[3]

De cada 100 persones amb pressió arterial alta que no reben cap tractament, en els propers deu anys es preveu que 13 desenvoluparan una malaltia cardíaca o patiran un accident cerebrovascular.

Si les 100 persones prenguessin l’antihipertensiu A, només 11 d’elles desenvoluparien una malaltia cardíaca o tindrien un accident cerebrovascular i dues d’elles ho evitarien.

Si les 100 persones prenguessin l’antihipertensiu B, només 10 d’elles desenvoluparien una malaltia cardíaca o tindrien un accident cerebrovascular i tres d’elles ho evitarien.

És així de clar. No obstant això, aquestes senzilles xifres moltes vegades s’informen en termes que només els entenen els professionals de l’estadística.

Ara vegem com resulten les xifres quan s’usa una taula en lloc d’un gràfic de barres. En aquest exemple, ens concentrarem en el tractament més eficaç, el medicament B:

Primer convertim les xifres en freqüències naturals (simples càlculs), després ho resolem.

 

	CAP TRACTAMENT	AMB EL MEDICAMENT B
Malaltia cardíaca o accident cerebrovascular (en un període de 10 anys)	13 de cada 100	10 de cada 100
Sense malaltia cardíaca ni accident cerebrovascular	87 de cada 100	90 de cada 100
TOTAL	100	100

Sense tractament, el risc de patir malaltia cardíaca o accident cerebrovascular és del 13% (o 13 de cada 100), mentre que amb el medicament B el risc és del 10% (o 10 de cada 100), el que representa una diferència del 3% (o 3 de cada 100). Ja que el medicament B prevé 3 dels 13 casos de malaltia cardíaca o accident cerebrovascular que haurien ocorregut, això és una reducció del risc relatiu de 3/13 o al voltant del 23%. Per tant, podem dir que hi ha hagut una reducció absoluta del risc del 3% amb tractament o una reducció relativa del risc del 23%. Són dues maneres diferents d’expressar el mateix.

La reducció relativa del risc sempre és un nombre alt, i de vegades molt més alt, de manera que crida més l’atenció. Per això, si el lector llegeix un titular que diu que “s’ha evitat un 23% dels accidents cerebrovasculars” no significaria res per a vostè, perquè no indica el grup específic de persones afectades, el període de temps ni, el que és més important, el risc d’accident cerebrovascular sense cap tractament. El més probable és que es tracti de la reducció relativa del risc (la qual cosa s’haurà de verificar).

En certes ocasions, els nombres són molt diferents. Analitzem la forma en què un diari ha informat sobre un estudi de cribratge del càncer de pròstata: “Podria reduir en un 20% les morts” sembla molt. Els resultats també es podrien haver expressat com una mort previnguda per cada 1.410 persones sotmeses a cribratge (o un minúscul 0,07%, és a dir, set morts prematures que s’han previngut per cada 10.000 homes sotmesos a cribratge). El 20% és la reducció relativa del risc; el 0,07%, la reducció absoluta del risc. Aquest percentatge és molt més petit a causa de la baixa taxa de mortalitat per càncer de pròstata; és poc probable que arribi als titulars de premsa. La conclusió és que, si l’afirmació d’un titular sona massa optimista, probablement ho sigui![4]

Per això, les xifres sí que són importants, i una presentació adequada pot ajudar a les persones en la presa de decisions. Els pacients no han de dubtar a demanar-li al metge que els expliqui els resultats d’una manera que sigui fàcil d’entendre, emprant materials visuals perquè sigui més clar, si cal. Si les decisions sobre els tractaments han de ser compartides, tant els metges com els pacients han de tenir clar què signifiquen les xifres en realitat.