Preeclàmpsia en l’embaràs
Un altre exemple excel·lent de bona recerca té a veure amb les embarassades. A tot el món, prop de 600.000 dones moren cada any per complicacions relacionades amb l’embaràs.
La meva experiència amb l’estudi Magpie
«Va ser realment un plaer participar en un assai gtan important. Vaig començar a inflar-me a les 32 setmanes [d’embaràs] i la inflor va anar empitjorant fins que finalment em van diagnosticar preeclàmpsia i em van hospitalitzar a les 38 setmanes. El meu nadó va néixer per cesària i, afortunadament, els dos ens vam recuperar del tot. La preeclàmpsia és una malaltia alarmant, i de veritat espero que els resultats de l’assaig beneficiïn moltes dones com jo.» Clair Giles, participant de l’estudi Magpie.
MRC News Release. Magnesium sulphate halves risk of eclampsia and can save lives of pregnant women. Londres: MRC, 31 de maig de 2002.
La majoria d’aquestes defuncions ocorren en els països en desenvolupament, i moltes es deuen a l’eclàmpsia, un quadre d’atacs epilèptics (convulsions) que es presenta durant l’embaràs. L’eclàmpsia és una malaltia molt greu que pot causar la mort tant a la mare com al nadó. A la preeclàmpsia o toxèmia de l’embaràs, que és un trastorn predisposant, les dones tenen pressió arterial alta i proteïnes a l’orina.
El 1995, un estudi va indicar que les injeccions de sulfat de magnesi, un medicament senzill i de baix cost, podien prevenir les convulsions recurrents en les dones amb eclàmpsia. En el mateix estudi també es va observar que el sulfat de magnesi era més eficaç per aturar les convulsions que altres anticonvulsius, inclòs un fàrmac molt més costós. Per això, els investigadors van decidir que era important esbrinar si el sulfat de magnesi podia prevenir les convulsions en les dones amb preeclàmpsia.
L’assaig anomenat Magpie, dissenyat per respondre aquesta pregunta, va ser tot un èxit i hi van participar més de 10.000 embarassades amb preeclàmpsia en 33 països de tot el món. A més de l’atenció mèdica normal, la meitat de les dones van rebre una injecció de sulfat de magnesi i l’altra meitat, una injecció de placebo (una substància inactiva que sembla un medicament).
L’estudi Magpie va oferir resultats clars i convincents. Va demostrar que el sulfat de magnesi reduïa més de la meitat la probabilitat de patir convulsions. A més, tot i que el tractament aparentment no disminuïa el risc de mort del nadó, es va demostrar que podia reduir el risc de mort de la mare. Per últim, exceptuant alguns efectes secundaris lleus, el sulfat de magnesi va mostrar-se innocu per a la mare i el fill.[4-5]