Atrevir-se a pensar en fer menys

Llavors, més no sempre és millor, i aquest missatge segueix essent important. A l’actualitat, hi ha un entusiasme considerable per tractaments com l’Herceptin (vegeu a dalt i el capítol 1) per part de dones amb càncer de mama metastàtic (disseminat). No obstant això, l’Herceptin, en el millor dels casos, ofereix a aquestes pacients una probabilitat petita d’allargar la vida -de vegades, comptada només en dies o setmanes- a costa d’efectes secundaris greus o, en ocasions, fins i tot la mort a causa del tractament en si.[12,13]

Aquesta tendència al sobretractament també es manifesta en l’extrem oposat de l’espectre del càncer de mama. Per exemple, s’han utilitzat sobretractaments, sovint innecessaris, en dones amb lesions precanceroses, com el carcinoma ductal in situ (CDIS) que es detecta en les proves de detecció precoç del càncer de mama (vegeu el capítol 4), quan el CDIS, si es deixés sense tractament, potser mai no progressaria fins a causar-li un problema a la dona.

Al mateix temps, l’extirpació sistemàtica dels ganglis limfàtics axil·lars com a complement d’altres tractaments es qüestiona cada vegada més, perquè no sembla augmentar la supervivència i, a més, exposa a complicacions desagradables al braç, com el limfedema (vegeu el capítol 5).[14]