Mètodes per utilitzar l’assignació no esbiaixada (aleatòria) en les comparacions de tractaments
L’assignació aleatòria per a les comparacions de tractaments es pot utilitzar de diverses maneres. Per exemple, es pot utilitzar per comparar diferents tractaments administrats al mateix pacient en diferents moments establerts de manera aleatòria; és el que es denomina “assaig creuat aleatoritzat”.
D’aquesta manera, per avaluar si un fàrmac inhalat ajuda un pacient individual amb una tos seca persistent, es podria dissenyar un estudi que durés alguns mesos. Durant algunes setmanes, triades a l’atzar, el pacient utilitzaria un inhalador amb un fàrmac; durant les altres setmanes, el pacient utilitzaria un inhalador d’aspecte idèntic que no contingués el fàrmac.
Si és possible, és clarament desitjable ajustar d’aquesta manera les característiques de la recerca als pacients individuals. Però hi ha moltes circumstàncies en les quals els estudis creuats d’aquest tipus són simplement impossibles. Per exemple, no es poden comparar d’aquesta manera diferents intervencions quirúrgiques, ni tampoc els tractaments per a problemes de salut aguts i excepcionals, com una hemorràgia intensa després d’un accident de trànsit.
L’assignació aleatòria també es pot emprar per comparar diferents tractaments administrats en diferents parts del mateix pacient.
Així, en un trastorn de la pell com l’èczema o la psoriasi, les zones afectades de la pell es poden seleccionar a l’atzar per decidir quina s’ha de tractar amb l’ungüent que conté el fàrmac i quina amb l’ungüent sense principis actius. O bé, en el tractament de malalties en ambdós ulls, un dels ulls es podria seleccionar a l’atzar per al tractament i la comparació es podria realitzar amb l’ull no tractat.
Un altre ús de l’assignació aleatòria és comparar diferents tractaments administrats a diferents poblacions o grups; per exemple, totes les persones que assisteixen a cada un de diversos hospitals o centres d’atenció primària. Aquestes comparacions es coneixen com a “assajos aleatoritzats per grups”.
Per exemple, per avaluar els efectes d’un programa d’assegurança mèdica universal mexicà, els investigadors van ajuntar 74 parells d’àrees de referència sanitària, grups que en conjunt representaven 118.000 llars en set estats. En cada parell ajuntat, un era assignat aleatòriament al programa d’assegurança.[6]
No obstant això, l’ús més freqüent de l’assignació aleatòria és per decidir quin tractament rebrà cada pacient.