Què significa una “diferència significativa” entre tractaments?
Aquesta és una pregunta enganyosa perquè “diferència significativa” pot tenir diversos significats.
Què vol dir “estadísticament significatiu”?
«Per ser sincer, és una idea enganyosa. Pot informar si la diferència entre un fàrmac i un placebo o entre l’esperança de vida de dos grups de persones, per exemple, podrien ser degudes simplement a l’atzar… Això significa que una diferència tan gran com l’observada és poc probable que hagi passat només per casualitat.
Les estadístiques empren nivells estàndards per establir la improbabilitat. Convencionalment estableixen el nivell de significació en el 5% (de vegades escrit com a p = 0,05). En aquest cas, es diu que una diferència és “significativa” perquè té una probabilitat inferior a 1 sobre 20 d’ocórrer si tot es deu a l’atzar.»
Spiegelhalter D, citat a: Making Sense of Statistics. 2010. www.senseaboutscience.org.
En primer lloc, pot expressar una diferència que sigui realment important per al pacient. No obstant això, quan els autors dels treballs d’investigació estableixen que existeix una “diferència significativa”, en general fan referència a la “significació estadística”. I les “diferències estadísticament significatives” no necessàriament són “significatives” en el sentit comú de la paraula. Una diferència entre els tractaments que sigui molt poc probable que es degui a l’atzar o a la casualitat, és a dir, una diferència estadísticament significativa, pot tenir escassa o cap importància pràctica.
Prenguem l’exemple d’una revisió sistemàtica d’assajos aleatoritzats que van comparar les experiències de desenes de milers d’homes sans que van prendre una aspirina al dia amb les experiències de desenes de milers d’altres homes sans que no van prendre aspirina. Aquesta revisió va establir que els atacs cardíacs eren menys freqüents entre els qui van prendre l’aspirina i la diferència va ser “estadísticament significativa”, és a dir, que era poc probable que pogués explicar-se per la intervenció de l’atzar.
Però això no vol dir que aquest fet tingui necessàriament una importància pràctica. Si les probabilitats que un home sa pateixi un atac cardíac són molt baixes de per si, pot no estar justificat que prengui un medicament per reduir-ne encara més el risc, especialment perquè l’aspirina té efectes secundaris, alguns dels quals (per exemple, l’hemorràgia) en ocasions són mortals.[1]
En funció de l’evidència científica de la revisió sistemàtica, es pot estimar que si 1.000 homes prenguessin una aspirina al dia durant deu anys, cinc d’ells evitarien un atac cardíac durant aquest temps però tres d’ells patirien una hemorràgia important.