Comparació entre grups aparentment similars de pacients que han rebut tractaments diferents en el mateix període

Encara es comparen les experiències i els resultats de grups de pacients aparentment similars que han rebut diferents tractaments en el mateix període com una manera d’avaluar els efectes dels tractaments. No obstant això, aquest enfocament també pot ser molt enganyós.

Com amb les comparacions que fan servir “controls històrics”, el desafiament rau en saber si els grups de persones que reben els diferents tractaments són prou semblants abans de començar el tractament perquè sigui possible una comparació vàlida; en altres paraules, si s’estan comparant elements similars.

Igual que amb els “controls històrics”, els investigadors poden utilitzar ajustos i anàlisis estadístiques per intentar garantir que es compari una cosa amb una altra de similar, però només si s’han registrat i tingut en compte les característiques rellevants dels pacients en els grups de comparació. Atesa la poca freqüència amb què es compleixen aquestes condicions, sempre s’hauran d’observar les anàlisis esmentades amb gran cautela. Creure-hi cegament pot ser l’origen de tragèdies importants.

Un exemple clar és la teràpia hormonal substitutiva (THS). Es van comparar les dones que havien rebut la THS durant i després de la menopausa amb dones aparentment similars que no l’havien emprat. Aquestes comparacions van suggerir que la THS reduïa el risc d’atacs cardíacs i d’accident cerebrovascular, la qual cosa seria una notícia fabulosa d’haver estat certa. Lamentablement no ho és.

Les comparacions posteriors, que es van dissenyar abans de començar el tractament per assegurar que els grups de comparació fossin similars, van mostrar que la THS té exactament l’efecte oposat; en realitat, augmenta els atacs cardíacs i els accidents cerebrovasculars (vegeu el capítol 2). En aquest cas, la diferència evident en les taxes d’atacs cardíacs i d’accidents cerebrovasculars s’explica perquè les dones que van rebre la THS estaven en general més sanes que aquelles que no van rebre la THS; és a dir, la diferència no es va produir gràcies a la THS. Els estudis en què no s’hagi fet tot el possible perquè es comparin elements similars poden resultar perjudicials per a desenes de milers de persones.

Com indica l’experiència de la THS, la millor manera d’assegurar que es compara alguna cosa amb una altra de similar és establir els grups de comparació abans de començar el tractament. Els grups han d’estar integrats per pacients similars, no només pel que fa a factors coneguts i mesurats, com l’edat i la gravetat de la malaltia, sinó també a factors no mesurats que podrien influir en la recuperació de la malaltia, com l’alimentació, l’ocupació i altres factors socials, així com la seva ansietat en relació a la malaltia o als tractaments proposats.

Sempre és difícil, moltes vegades impossible, tenir la seguretat que els grups de tractament són similars si es formen després d’haver començat el tractament. Llavors la pregunta crucial és: ¿les diferències en els resultats reflecteixen les diferències en els efectes dels tractaments que s’estan comparant o bé les diferències en els pacients dels grups
de comparació?