Cribratge del càncer de pulmó: precoç, però no suficientment?

Cap_4_Figura_6

Creixement i disseminació del càncer en fumadors empedreïts. (Cliqueu per ampliar)

El cribratge pot detectar la malaltia de forma més precoç, però no sempre suficientment com per marcar la diferència (vegeu la figura). Alguns càncers, com el de pulmó, es disseminen sovint en el cos abans que el pacient presenti algun símptoma i abans que cap prova pugui detectar la presència del càncer. Els intents per detectar el càncer de pulmó a través de les radiografies de tòrax il·lustren aquest problema (vegeu l’estadi B en la figura).

Als anys setanta, diversos estudis grans en fumadors empedreïts van mostrar que, tot i que els càncers es van detectar abans, no hi havia proves que demostressin que aquesta detecció precoç hagués produït una disminució en les morts per aquesta malaltia. Els càncers de pulmó detectats a les radiografies ja s’havien disseminat fora dels pulmons. D’aquesta manera, els pacients van viure més temps amb el diagnòstic de càncer i van rebre tractament abans, però això no va influir en la seva esperança de vida.

La venda del cribratge

Llegiu la cita de:

Woloshin S, Schwartz LM. Numbers needed to decide. Journal of the National Cancer Institute 2009;101:1163-65.

Més recentment, un assaig aleatoritzat gran, en el qual van participar 53.000 fumadors actuals i exfumadors importants, va comparar el cribratge per radiografia de tòrax amb el cribratge per un tipus especial de tomografia computada (TC) anomenada TC helicoïdal. Els dos grups es van assignar a tres procediments de cribratge anuals. La TC helicoïdal va diagnosticar els càncers de pulmó en un estadi més precoç que les radiografies de tòrax, i en una proporció petita de pacients això va ser prou aviat (estadi A a la figura 6) perquè el tractament fos beneficiós (346 morts per càncer de pulmó en el grup de TC helicoïdal enfront de 425 en el grup de radiografia de tòrax).

Però aquest resultat beneficiós va ser a costa d’una gran proporció d’individus etiquetats erròniament amb càncer de pulmó. En general, per cada 1.000 fumadors que van rebre tres radiografies o tomografies anuals, durant vuit anys de seguiment, tres menys van morir de càncer de pulmó. Però tot i això, 13 pacients van morir de càncer de pulmó malgrat la detecció precoç i 233 van rebre un resultat fals positiu que va requerir més proves diagnòstiques.[19]