7: Quina és la millor manera de saber si l’evidència científica (ja sigui al web o en altres recursos) és fiable? A què convé prestar atenció?
Lamentablement no hi ha cap indicador simple completament fiable sobre la informació disponible.
Si no es busca la investigació original per un mateix, s’està dipositant la confiança en la valoració d’una altra persona. Per això és important considerar quina és la competència d’aquesta persona (o organització) i valorar si existeix algun conflicte d’interessos (o un interès egoista d’alguna de les parts).
Si no és així, aleshores convé preguntar-se si realment es confia que aquesta persona hagi localitzat i avaluat la millor recerca que s’ha fet: n’ha fet la descripció i està referenciada? Per exemple, suposem que algú vol saber si el betacarotè (relacionat amb la vitamina A) augmenta o disminueix el risc de càncer. Una cerca a Google amb “càncer betacarotè” genera 800.000 resultats. En examinar els primers deu, hi ha quatre estudis de recerca primaris i sis que són revisions o opinions. D’aquests sis, n’hi ha tres que tenen anuncis publicitaris de vitamines o medicines alternatives a la mateixa pàgina: sens dubte, es tracta d’un senyal preocupant.
Un d’aquests anuncis diu:
«Pregunta: El betacarotè prevé el càncer? Resposta: En alguns estudis s’ha demostrat que el betacarotè pot ajudar a reduir el risc de càncer. El betacarotè pot trobar-se en hortalisses de color groc, vermell i verd fosc. També es troba en les fruites. Una creença comuna és que prendre un suplement de betacarotè tindrà el mateix efecte que menjar les fruites i les hortalisses que el contenen. No obstant això, aquest no és el cas. Els estudis han trobat un major risc de contraure càncer de pulmó entre els participants de l’estudi.»
A més dels anuncis, s’esmenten els “estudis” però sense cap descripció ni referència a cap publicació, la qual cosa representa un senyal d’advertència. És impossible saber si qui ho ha escrit ha buscat i avaluat els “estudis” o no, o si simplement va trobar de casualitat unes conclusions que van ser del seu grat. Comparem això amb l’entrada de Wikipèdia (també en els primers deu): «Una revisió de tots els assajos aleatoritzats comparatius de la bibliografia científica realitzada per la Col·laboració Cochrane i publicada a JAMA el 2007 va trobar que el betacarotè augmentava la mortalitat entre un 1% i un 8% (risc relatiu: 1,05; interval de confiança del 95%: 1,01-1,08).[15] Tot i això, aquesta metanàlisi va incloure dos estudis grans per a fumadors, per la qual cosa no queda clar si els resultats s’apliquen a la població general.[16]»
Aquesta entrada esmenta el tipus d’evidència científica (assajos aleatoritzats) i inclou les referències (els números entre claudàtors). Per això, ofereix garanties el fet que no hi hagi anuncis publicitaris i que es donin detalls específics sobre l’evidència científica.