Tractaments amb efectes espectaculars

De vegades els pacients presenten respostes als tractaments que difereixen tan espectacularment de les seves pròpies experiències passades i de l’evolució natural de la malaltia que es poden treure conclusions segures sobre els efectes dels tractaments sense que es realitzin estudis minuciosos (vegeu el capítol 5).[3]

En el cas d’un pacient amb un pulmó col·lapsat (pneumotòrax), la inserció d’una agulla al tòrax per deixar sortir l’aire atrapat provoca un alleujament tan immediat que els beneficis d’aquest tractament són clars. Altres exemples d’efectes espectaculars inclouen la morfina per al dolor, la insulina en el coma diabètic i les pròtesis de maluc per al dolor de l’artrosi.

Els efectes adversos dels tractaments també poden ser alarmants. Algunes vegades els fàrmacs provoquen reaccions al·lèrgiques greus, fins i tot mortals; altres efectes alarmants inclouen les deformitats rares de les extremitats causades per la talidomida (vegeu el capítol 1).

No obstant això, aquests efectes espectaculars dels tractaments són rars, ja siguin beneficiosos o perjudicials.

La majoria dels efectes dels tractaments són més modestos, però val la pena conèixer-los. Per exemple, es necessiten estudis realitzats minuciosament per identificar quina dosi o quines formes d’administrar la morfina són eficaces i segures; o si la insulina obtinguda per enginyeria genètica té algun avantatge sobre les insulines d’origen animal; o si es justifica el cost extra d’una pròtesi nova en el mercat, que és vint vegades més cara que la pròtesi més econòmica, en termes que els pacients puguin apreciar.

En aquestes circumstàncies habituals, tots hem d’evitar les comparacions tendencioses (esbiaixades) i, com a conseqüència, les conclusions errònies.