Organitzacions de pacients: veus independents o no?

Hi ha un altre conflicte d’interessos menys conegut en la relació entre les organitzacions de pacients i la indústria farmacèutica.

La majoria de les organitzacions de pacients tenen molt pocs diners, depenen del treball de voluntaris i obtenen molt poc finançament independent. Les subvencions per part de les companyies farmacèutiques i els projectes conjunts amb aquestes poden ajudar-los a créixer i ser més influents, però també poden distorsionar i tergiversar les prioritats dels pacients, sobretot pel que fa a la recerca.

Participació dels ciutadans per millorar l’atenció sanitària

«La convergència d’interessos entre els grups de defensa dels pacients, els que venen els tractaments i aquells que els recepten dóna com a resultat un poderós còctel d’influències, que gairebé sempre impulsa els responsables sanitaris en una direcció: més estudis, més procediments, més llits, més pastilles…»

Continueu llegint

La magnitud d’aquest problema és difícil d’estimar, però una enquesta realitzada per avaluar el nivell de patrocini corporatiu de les organitzacions de pacients i consumidors que treballen amb l’Agència Europea de Medicaments ofereix una visió fascinant.

Aquesta agència coordina l’avaluació i el control dels fàrmacs nous a tot Europa i, per mèrit propi, ha interactuat activament amb grups de pacients i consumidors en les seves activitats de regulació. No obstant això, quan entre el 2006 i el 2008 es van enquestar 23 d’aquests grups, es va veure que 15 d’ells rebien finançament parcial o important de fabricants de medicaments o d’associacions de la indústria farmacèutica. Així mateix, menys de la meitat dels grups van assenyalar amb precisió a l’agència la font o la suma de finançament que rebia.[17]

En alguns casos, les mateixes companyies farmacèutiques han establert organitzacions de pacients per pressionar a favor dels seus productes. Per exemple, una de les empreses que produeix interferó va formar un nou grup de pacients anomenat “Acció per a l’Accés”, amb la finalitat d’aconseguir que el Servei Nacional de Salut del Regne Unit proporcionés l’interferó per a l’esclerosi múltiple (vegeu a dalt).[18-19] El missatge que tota aquesta publicitat va transmetre als grups de pacients era que els interferons eren eficaços però massa cars, quan el fons de la qüestió era si aquests fàrmacs en realitat eren útils.