2: Tot i que els pacients potser vulguin saber si un tractament “funciona”, què passa si no volen conèixer tots els detalls?

És important trobar un equilibri entre sobrecarregar els pacients amb informació i privar-los de la informació suficient que els ajudi a prendre una decisió adequadament raonada. Igualment important és recordar que una persona podria necessitar certa informació al principi i més informació després, a mesura que sospesa els pros i els contres per prendre una decisió.

Durant una consulta, tant el metge com el pacient han de sentir-se satisfets que el pacient tingui la quantitat d’informació necessària per seguir endavant i determinar, juntament amb el metge, quin és el millor pla d’acció per cada moment en particular.

Però això no és tot. Si, després d’analitzar la situació una mica més, el pacient té més preguntes i vol més detalls, el metge ha d’ajudar-lo a esbrinar el que vol saber i a aclarir totes les qüestions que no entengui.

Algunes opcions impliquen fer concessions difícils; fins i tot pot suposar haver de triar el mal menor. Per exemple, en el capítol 4 s’ha tractat el tema de l’aneurisma de l’aorta, l’engrandiment de l’artèria principal del cor, que pot produir hemorràgies mortals. Una cirurgia major pot corregir el problema, però un o dos pacients de cada 100 moriran per l’operació mateixa.

Per això, cal sospesar entre la mortalitat precoç de l’operació davant del risc posterior de trencament letal. A llarg termini, una intervenció quirúrgica és el més recomanable, però és possible que alguns pacients raonablement decideixin no operar-se o, al menys, postergar l’operació fins després d’un esdeveniment important, com el casament d’una filla. Per això, en lloc de decidir-se a cegues per una solució que ofereix l’”única esperança”, és millor sospesar els riscos i el possible moment més oportú.