Un tractament nou per a les marques de maduixa
Els tractaments amb efectes espectaculars solen descobrir-se per accident. Prenguem l’exemple d’una afecció anomenada hemangioma que es presenta en els lactants, la qual, igual que les taques de vi de Porto, també es deu a una malformació dels vasos sanguinis immadurs.
En els hemangiomes, certs vasos sanguinis petits s’uneixen per formar una tumoració. Els hemangiomes majoritàriament afecten la pell, habitualment el cap i el coll, encara que també poden presentar-se en òrgans interns com el fetge. Les lesions cutànies, conegudes també com a marques de maduixa a causa del seu aspecte intens i de color vermell brillant, generalment no són visibles en néixer, sinó que solen aparèixer al voltant de la primera setmana de vida. Tendeixen a créixer ràpidament en els primers tres mesos, i després la velocitat de creixement disminueix. En la majoria dels casos, desapareixen sense intervenció quan el nen arriba als cinc anys i deixen una marca rosa pàl·lida o una mica de pell despresa.
El progrés gradual no arriba als titulars
«La ciència en si mateixa funciona molt malament a les notícies: per la seva mateixa naturalesa és un tema de la secció ‘curiositats’, perquè generalment no progressa mitjançant grans descobriments sobtats i que marquen tota una època. Avança per mitjà de temes i teories que sorgeixen gradualment, recolzada per una base d’evidència científica provinent de vàries disciplines diferents amb nivells explicatius diversos. Tot i així, els mitjans de comunicació segueixen obsessionats amb la novetat de ‘les grans descobertes’.»
Goldacre B. Bad Science. Londres: Fourth Estate, 2008, pàg. 219.
No obstant això, alguns hemangiomes necessiten tractament per la seva ubicació; per exemple, poden cobrir un ull o obstruir el nas. El tractament també pot ser necessari per altres complicacions: els hemangiomes ulcerats poden infectar-se, o pot desenvolupar-se una insuficiència cardíaca en els pacients amb lesions molt grans, ja que el cor ha de bombar massa sang a través dels vasos sanguinis de la tumoració.
Fins fa poc temps, la primera opció de tractament mèdic per als hemangiomes problemàtics eren els corticosteroides. Posteriorment, el 2008 alguns metges van obtenir resultats sorprenents amb un altre tractament que van descobrir per casualitat. Estaven utilitzant corticosteroides per tractar un nadó amb un hemangioma enorme que li cobria gairebé tot el rostre i l’ull dret. Malgrat aquest tractament, però, el nadó va desenvolupar una insuficiència cardíaca, per la qual cosa van començar a administrar-li el fàrmac convencional per a aquesta afectació, anomenat propranolol. Per a la seva sorpresa, l’aspecte de l’hemangioma va començar a millorar en 24 hores, i en el termini d’una setmana el tumor s’havia reduït prou com perquè el nadó pogués obrir la parpella. Després de sis mesos de tractament l’hemangioma havia desaparegut.
Durant l’any següent, els metges van seguir utilitzant propranolol en una dotzena de nens i van obtenir un èxit similar. Altres metges van reproduir aquests resultats impressionants en un petit nombre de nens i ara el propranolol s’està estudiant més en profunditat en un major nombre de lactants.[7,8]
