Oli d’onagre per l’èczema

Tot i que els tractaments mal avaluats no produeixin la mort ni facin mal, poden fer que es perdin diners. L’èczema és una molesta malaltia de la pell que afecta tant a nens com a adults. Les lesions cutànies tenen un aspecte desagradable i causen molta picor. Encara que l’ús de cremes amb corticosteroides és útil per a aquesta afecció, van sorgir dubtes sobre els seus efectes secundaris, com l’aprimament de la pell.

Cap_2_Figura_3

Descripció cronològica de l’evidència científica i l’ús de l’oli d’onagre per l’èczema. (Cliqueu per ampliar)

A principis dels anys vuitanta, un extracte vegetal natural, l’oli d’onagre, va aparèixer com una possible alternativa als corticosteroides, ja que tenia pocs efectes secundaris.[11] L’oli d’onagre conté un àcid gras essencial anomenat àcid gamma linolènic (AGL) i, per tant, hi havia raons versemblants per emprar-lo. Una explicació que es va donar, per exemple, era que els pacients amb èczema tenien alterada la manera en la qual es metabolitza (es transforma) l’AGL en el cos. Així doncs, teòricament, hauria de ser útil administrar suplements d’AGL. L’oli de borratja conté quantitats encara més grans d’AGL i també es recomanava per l’èczema.

Es creia que l’AGL era innocu, però era eficaç? Es van dur a terme nombrosos estudis per esbrinar-ho, però van proporcionar resultats contraposats.

A més, l’evidència publicada estava notablement influenciada per estudis patrocinats per les companyies que fabricaven els suplements.

El 1995, el Departament de Salut del Regne Unit va sol·licitar la revisió de 20 estudis, tant publicats com no publicats, a diversos investigadors sense relació amb els fabricants de l’oli d’onagre. No es van trobar proves que en demostressin els beneficis.

El Departament mai no va fer públic l’informe a causa de les objeccions dels fabricants del producte. No obstant això, cinc anys després, una altra revisió sistemàtica sobre l’oli d’onagre i l’oli de borratja realitzada pels mateixos investigadors, que en aquesta ocasió sí que es va publicar, va demostrar que en els estudis més extensos i complets no hi havia evidència científica convincent que aquests tractaments produïssin cap efecte.[12]

Faltava una cosa per confirmar: potser l’AGL només servia en dosis molt altes. El 2003, un estudi imparcial i minuciós va rebutjar aquesta última afirmació.[13] Irònicament, quan es van publicar aquests resultats l’octubre de 2002, la Medicines Control Agency (organisme de control de medicaments del Regne Unit, que posteriorment es va transformar en Medicines and Healthcare products Regulatory Agency, organisme regulador de medicaments i productes sanitaris) finalment va retirar les llicències a dos importants preparats d’oli d’onagre perquè no existien proves de la seva eficàcia.

No obstant això, atès que no es van plantejar dubtes sobre la seguretat de l’oli d’onagre, encara és possible aconseguir-lo fàcilment sense recepta mèdica com a “suplement dietètic” per diverses afeccions. Pel que fa al seu ús per l’èczema, les afirmacions sobre la seva eficàcia s’expressen en termes vagues, com “les persones amb èczema poden trobar alleujament”, “pot ser útil” i “té certes propietats medicinals que poden actuar com antiinflamatori
en casos d’afeccions com l’èczema”.