6: Si algú té una malaltia que s’estudia en un assaig clínic en curs, com se n’assabenta si el seu metge no té coneixement d’aquest assaig?
Menys d’una de cada 100 persones que consulten un metge acabarà participant en un assaig clínic. La proporció varia en gran mesura segons l’afecció i el lloc.
Fins i tot dins de centres oncològics, on els assajos gaudeixen de gran acceptació i són molt utilitzats, l’espectre és enorme: la majoria dels nens amb càncer s’inclouen en assajos, però menys d’un de cada deu adults ho estan. La participació en la majoria dels assajos depèn del centre en el qual s’atén el pacient: si el centre no participa en l’assaig, llavors no podran reclutar els pacients.
Per això, els pacients potser necessitin buscar un centre que sigui més actiu pel que fa als assajos clínics. Hi ha alguns assajos comunitaris que recluten pacients de manera directa; per exemple, en molts casos aquests tipus d’assajos es duen a terme en estudis dissenyats per determinar com es pot ajudar les persones amb problemes de salut mental, com la depressió o l’ansietat. Més recentment, alguns altres assajos han incorporat a persones directament a través d’Internet.
Per exemple, un estudi realitzat fa poc per avaluar els efectes dels estiraments abans de l’exercici va reclutar tots els pacients d’aquesta manera: mai no van acudir a cap centre, sinó que van rebre totes les instruccions i el seguiment per Internet.
Si els metges es mostren reticents a reclutar els pacients en els assajos, aquests han d’esbrinar-ne les raons. Pot ser que el pacient en realitat no sigui un bon candidat, per exemple. O també pot ser que el metge simplement es desanimi per la feina extra que impliquen les pesades exigències de les regulacions (vegeu el capítol 9). Els pacients que creuen que probablement compleixen amb els criteris per participar en els assajos en curs han d’insistir-hi. Si se sap d’un assaig adequat en curs i un pacient deixa clar que desitja participar-hi, els metges haurien de donar suport a aquesta voluntat.