Ús de la cafeïna per a problemes respiratoris en bebès prematurs

La gran variabilitat entre els tractaments emprats per a una determinada malaltia posa de manifest la incertesa sobre els mèrits relatius dels tractaments. L’arrelament de les pràctiques mèdiques pot retardar el moment d’abordar aquestes incerteses per mitjà d’estudis imparcials.

Un exemple significatiu és l’ús de la cafeïna en els nadons prematurs. Sovint, aquests nadons presenten dificultat per respirar bé i, en ocasions, deixen de respirar durant un temps molt breu; aquest problema es coneix com apnea del prematur i afecta la majoria dels nadons que neixen amb menys de 34 setmanes de gestació. A finals dels anys setanta, es va demostrar que el tractament amb cafeïna reduïa aquests episodis i posteriorment alguns pediatres el van començar a emprar.

No obstant això, els efectes de la cafeïna seguien essent objecte de polèmica. Tot i que els estudis imparcials havien mostrat que la cafeïna reduïa els episodis d’apnea, molts pediatres no creien que tinguessin la suficient gravetat com per justificar l’ús del fàrmac i a alguns els preocupava que el fàrmac no fos segur per a aquests nadons tan petits. Això va tenir com a conseqüència que alguns nadons rebessin el tractament i altres no.

Quan finalment es van abordar aquestes incerteses generalitzades mitjançant un estudi internacional a gran escala, més de 30 anys després de la introducció del tractament, va resultar que aquest senzill tractament no només redueix les dificultats respiratòries sinó que també, la qual cosa és més important, millora significativament les probabilitats de supervivència a llarg termini sense paràlisi cerebral ni retard en el desenvolupament del lactant. Si aquestes incerteses s’haguessin investigat quan el tractament es va introduir, menys nadons haurien desenvolupat discapacitats.[15-16]