Produir informes de recerca imparcials i útils
Encara que els estudis es publiquin, sovint s’ometen elements importants que permetrien als lectors avaluar i aplicar les troballes.
En una revisió de 519 assajos aleatoritzats publicats en revistes científiques prestigioses durant el desembre del 2000, es va trobar que el 82% no descrivia el procés d’ocultació de l’assignació i el 52% no presentava els detalls de les mesures preses per reduir els biaixos de l’observador, dues característiques fonamentals per als bons estudis, segons s’ha indicat al capítol 6.[10]
Aquesta comunicació deficient dels detalls s’estén fins i tot a la descripció dels tractaments utilitzats. Un assaig en què es va demostrar que lliurar un fulletó específic (en comparació amb cap fulletó) era útil per als pacients amb síndrome de còlon irritable va ometre descriure el contingut del fulletó o la forma d’obtenir-lo; per tant, cap altre pacient o metge podia utilitzar el “tractament”. Aquest és tan sols un exemple d’una anàlisi dels assajos publicats a les principals revistes científiques en què es va trobar que aproximadament un terç ometen aquests detalls crucials.[11]
Finalment, la majoria dels assajos publicats no situa els resultats en el context d’assajos similars anteriors. Sense aquesta informació clau, com s’ha explicat al capítol 8, és impossible saber el que veritablement signifiquen els resultats.
Els seguiments trimestrals dels assajos aleatoritzats publicats en cinc revistes mèdiques importants en un període de 12 anys (1997-2009) il·lustren la magnitud del problema. En general, només 25 de 94 (27%) informes van fer alguna referència a les revisions sistemàtiques d’assajos similars. Només 3 de 94 informes realment contenien revisions actualitzades que incorporaven els nous resultats i demostraven així quina diferència havien marcat els nous resultats en relació amb tota l’evidència científica. Lamentablement, no hi ha evidència científica sobre si milloren les pràctiques per a la redacció i publicació dels estudis amb el pas del temps.[12]
Aquesta limitació pot comportar que els metges utilitzin diferents tractaments segons la revista científica que llegeixin.