Comparar una cosa amb una altra de similar

En aquesta subsecció

Les comparacions són la clau

Les comparacions són fonamentals per tots els estudis imparcials dels tractaments. En ocasions, els metges i els pacients comparen els beneficis relatius de dos tractaments només en el seu pensament. Per exemple, tenen la impressió que ells o altres estan responent a un tractament de manera diferent a com van respondre a tractaments anteriors. De vegades les comparacions es realitzen d’una manera més formal. Ja al segle IX, el metge persa al-Razi va comparar el resultat de pacients amb meningitis tractats amb una sagnia amb el resultat d’aquells tractats sense sagnia per veure si aquesta podia ser útil.

Els tractaments generalment es posen a prova comparant grups de pacients que han rebut diferents tractaments. A fi que les comparacions de tractaments siguin imparcials, han d’assegurar que el que es compara sigui similar: l’única diferència sistemàtica entre els grups de pacients han de ser els tractaments que reben.

La idea no és nova; per exemple, abans de començar la seva comparació de sis tractaments per als pacients amb escorbut a bord de l’HMS Salisbury el 1747, James Lind: a) va seleccionar acuradament pacients que estiguessin en una etapa similar d’aquesta malaltia moltes vegades mortal; b) es va assegurar que els pacients rebessin la mateixa alimentació; i c) va disposar que estiguessin allotjats en condicions similars (vegeu el capítol 1). Lind reconeixia que altres factors aliens al tractament podien influir en les probabilitats de recuperació dels seus pacients.

Una manera de fer que aquell estudi fos tendenciós hagués estat administrar un dels tractaments recomanats per l’escorbut, per exemple l’àcid sulfúric, recomanat pel Col·legi Reial de Metges de Londres, als pacients que al començament estaven menys malalts i a les primeres etapes de la malaltia. O bé administrar un altre tractament als pacients que ja eren a prop de la mort, per exemple, els cítrics que recomanaven alguns mariners. D’aquesta manera, l’àcid sulfúric hagués semblat ser millor, encara que en realitat era pitjor.

Biaixos com aquests poden sorgir fàcilment, llevat que es tingui la cura de procurar que es comparin elements similars en tots els aspectes rellevants.