Tractaments intensius per al càncer de mama

Els tractaments recomanats per al càncer de mama, que solen aparèixer a les notícies, ofereixen algunes lliçons especialment valuoses sobre els perills de suposar que els tractaments més intensius són necessàriament beneficiosos.

Per què fem el que fem?

Llegiu la cita de:

Parmar MS. We do things because (resposta ràpida). BMJ. Publicat l’1 de març de 2004 a:  www.bmj.com.

Al llarg del segle XX i al XXI, les dones amb càncer de mama han reclamat i alhora han hagut de suportar alguns tractaments excessivament brutals i angoixants. Alguns d’aquests tractaments, tant quirúrgics com mèdics, van superar de llarg allò que realment era necessari per combatre la malaltia. Però també van ser innegablement populars entre algunes pacients i els seus metges. Les pacients estaven convençudes que, com més radical o tòxic fos el tractament, més probabilitat tindrien de “dominar” el càncer.

Van transcórrer molts anys abans que alguns metges i pacients preparats per qüestionar les visions ortodoxes de la malaltia no comencessin a canviar el curs d’aquesta creença equivocada. No només van haver d’obtenir proves científiques fiables per acabar amb el mite de “com més, millor”, sinó que també van patir escarni per part dels seus col·legues i la resistència de molts professionals eminents.

El tractament més agressiu no sempre és el millor

Llegiu la cita de:

Brewin T a Rees G, ed. The friendly professional: selected writings of Thurstan Brewin. Bognor Regis: Eurocommunica, 1996.

Avui dia, la por combinada amb la creença que “més” segurament és millor encara guia l’elecció del tractament, fins i tot quan no s’ha demostrat que el tractament escollit és millor que altres mètodes més simples, i també en aquells casos en què els danys coneguts són considerables, inclosa la possibilitat de morir a causa del tractament.

Per exemple, aquesta manera de pensar encara porta a algunes pacients i els seus metges a optar per la cirurgia “tradicional” mutiladora. Altres trien la quimioteràpia en dosis altes, amb els seus coneguts efectes secundaris desagradables i dolorosos, o el medicament Herceptin, que pot causar problemes cardíacs greus (vegeu el capítol 1), fins i tot quan amb tractaments més senzills n’hi hauria prou. Com és possible?