El treball en conjunt és un bon senyal per al futur

Existeixen nombroses formes de participació dels pacients i la població en l’avaluació dels tractaments (hem fet referència anteriorment a la James Lind Alliance).

Com ja s’ha descrit, poden ser els principals impulsors, els que assenyalin quins coneixements fan falta i destaquin la necessitat de fer les coses d’una manera diferent.

Els investigadors poden facilitar les aportacions dels pacients; aquests poden participar en algunes etapes de la feina, encara que no en d’altres; poden intervenir des del moment de la identificació d’una incertesa específica que cal abordar fins a la difusió i l’aplicació dels resultats del projecte i la seva incorporació en una revisió sistemàtica actualitzada; i poden participar de diferents maneres dins d’un mateix projecte.

De vegades, són els mateixos pacients els qui emprenen la tasca.

No hi ha regles fixes: el grau d’adequació de les diferents estratègies i perspectives en un determinat estudi establiran quines s’elegeixen al final. Com van demostrar els assajos sobre el càncer de pròstata localitzat, els mètodes evolucionen en tot moment… fins i tot en el transcurs d’un projecte.

Quan els pacients i els investigadors treballen junts, conformen una aliança poderosa per reduir les incerteses dels tractaments per al benefici de tots. Els diversos mètodes existents per facilitar aquesta tasca conjunta, adaptats a cada estudi en particular segons correspongui, amb l’aval i el suport de les organitzacions nacionals de recerca, auguren un bon futur.