El circ del cribratge
El 2009, un professor de neurologia, recentment jubilat i interessat des de fa molt temps en la prevenció dels accidents cerebrovasculars, va saber que uns veïns havien rebut un fulletó d’invitació per realitzar-se unes proves de detecció de l’accident cerebrovascular i altres complicacions de la malaltia cardiovascular. El fulletó, d’una companyia de proves de cribratge vascular, els convidava a concórrer a una església local (i pagar 152 £, o 230 $, o 170 €) per una sèrie de proves. Molt intrigat, ja que part de la informació del fulletó era realment desorientadora, va decidir anar-hi ell mateix.
“El primer va ser el cribratge de l’aneurisma de l’aorta (l’engrandiment de l’artèria principal que porta la sang des del cor) amb una ecografia, realitzada per una dona que es negava a parlar sobre les conseqüències que podria implicar la troballa d’un aneurisma. Després venia la presa de la pressió arterial al turmell i el braç, ‘per possibles problemes amb la meva circulació’… seguida d’una petita propina no vascular: l’avaluació de l’osteoporosi al turmell. Posteriorment venia l’electrocardiografia per detectar ‘problemes en les dues cavitats superiors del cor’… I, finalment, l’ecografia de la caròtida (artèria del coll) per detectar una ‘acumulació de placa’. Quan els vaig preguntar quines podrien ser les conseqüències d’això, em van dir que podrien formar-se coàguls sanguinis i provocar un accident cerebrovascular. A l’insistir sobre la classe de tractament que podria rebre, van oferir una vaga noció dels anticoagulants, però no van dir res sobre la cirurgia fins que vaig preguntar directament si aquesta podria ser una opció, i certament ho era. ‘Podria ser perillosa?’, vaig inquirir innocentment. La resposta va ser que qualsevol risc dependria d’una anàlisi completa per part d’un metge especialista, amb qui jo havia de discutir les alteracions que poguessin presentar les proves.
Tot això es duia a terme sense cap privacitat (excepte el cribratge de l’aneurisma de l’aorta)… Semblava que no hi havia cap metge present i l’equip no semblava tenir intenció ni voluntat d’entaular cap conversa sobre les conseqüències dels resultats falsos positius o falsos negatius, les implicacions pronòstiques de les veritables anomalies, o els riscos i beneficis de qualsevol tractament.
Això era simplement un cribratge, ni més ni menys, fet per diners. Rebria els resultats en 21 dies laborables al meu ordinador i el meu metge hauria de solucionar les conseqüències emocionals i físiques de qualsevol anomalia, veritable o falsa, encara que no hagués sol·licitat les proves. Inevitablement, tot aquest circ del cribratge tendeix a provocar ansietat a les persones vulnerables sense analitzar ni assumir la més mínima responsabilitat de les conseqüències de qualsevol alteració descoberta”.
Warlow C. The new religion: screening at your parish church. BMJ 2009;338:b1940.
