Cribratge del càncer de pròstata: danys clars amb beneficis incerts
A tot el món, el càncer de pròstata ocupa el segon lloc entre els càncers més freqüents en els homes,[14] i es divideix en dos tipus generals. Alguns homes pateixen una forma agressiva de la malaltia; aquests càncers perillosos es disseminen ràpidament i la taxa de mortalitat és alta. Però molts homes tenen càncers de creixement lent que mai no progressarien fins a posar en risc la salut en tota la vida de l’home.
Idealment, una prova de cribratge detectaria els càncers perillosos, amb l’esperança que poguessin tractar-se, però no els que creixen lentament. La raó és que el tractament de qualsevol tipus de càncer de pròstata comporta efectes secundaris preocupants com la incontinència i la impotència, un preu que seria molt alt si el càncer no fos agressiu.[15]
Les concentracions sanguínies d’una substància anomenada antigen prostàtic específic (PSA, per les sigles en anglès) es troben augmentades en la majoria dels homes amb càncer de pròstata. No obstant això, no hi ha un llindar clar que discrimini entre els homes que tenen càncer i aquells que no,[16] a part del fet que ni més ni menys que un home de cada cinc amb càncer clínicament significatiu té concentracions normals de PSA.
Per altra banda, malgrat el seu nom, el PSA no té res d’”específic”; per exemple, certs tumors prostàtics no cancerosos, algunes infeccions i fins i tot analgèsics de venda sense recepta mèdica poden elevar la concentració de PSA. Per aquest motiu, el PSA clarament té serioses limitacions com a prova de cribratge.
Sobrediagnòstic del càncer de pròstata
«El càncer de pròstata s’ha descrit com l’exemple per excel·lència del sobrediagnòstic. Això no vol dir que no hi hagi homes que s’hagin salvat d’una mort precoç per càncer de pròstata gràcies al diagnòstic precoç. […]»
Continueu llegint
No obstant això, certs grups de professionals i pacients, així com les companyies que venen les proves de PSA, han promogut amb entusiasme aquestes proves en homes sans, les quals s’han adoptat de manera massiva en molts països. El grup de pressió a favor del cribratge de PSA ha estat especialment incisiu als Estats Units, on es calcula que, cada any, es realitzen proves a 30 milions d’homes, els quals creuen que això és el més assenyat que poden fer. Aleshores, quines són les proves que demostren que una detecció més precoç del càncer de pròstata amb el cribratge de PSA millora el desenllaç en un home? I què se sap sobre els danys associats a les proves?
Declaracions del descobridor del PSA
«La popularitat de la prova està provocant un desastre enormement costós per a la salut pública. És un problema amb el qual malauradament hi estic familiaritzat…»
Continueu llegint
En l’actualitat, està sorgint evidència científica d’alta qualitat sobre els beneficis i els danys del cribratge de PSA. El 2010 es van revisar sistemàticament els resultats de tots els assajos pertinents. Aquesta avaluació va mostrar que, tot i que el cribratge de PSA va augmentar les probabilitats de rebre un diagnòstic de càncer de pròstata (tal com s’esperaria), no hi va haver un impacte significatiu en la taxa de mortalitat per aquest càncer ni en la taxa de mortalitat general.[17]
Aleshores, l’opinió general s’està tornant en contra del cribratge de PSA? Richard Ablin, el descobridor del PSA, veritablement creu que hauria de ser així, i ho ha dit durant anys.
El 2010 va comentar en un escrit:
“Mai vaig somiar que el meu descobriment de quatre dècades enrere portaria a aquest desastre per a la salut pública, impulsat pel lucre. La comunitat mèdica ha d’afrontar la realitat i aturar l’ús inadequat del cribratge de PSA. En fer-ho, s’estalviarien milers de milions de dòlars i es rescataria a milions d’homes de tractaments innecessaris i debilitants”. “Mai vaig somiar que el meu descobriment de quatre decennis enrere portaria a aquest desastre per a la salut pública, impulsat pel lucre. La comunitat mèdica ha d’afrontar la realitat i aturar l’ús inadequat del cribratge de PSA. En fer-ho, s’estalviarien milers de milions de dòlars i es rescataria a milions d’homes de tractaments innecessaris i debilitants”.
Com a mínim, qualsevol home que se li proposi sotmetre’s a les proves de PSA hauria de ser informat abans sobre les limitacions i possibles conseqüències adverses d’aquestes.
Tal com va assenyalar un grup d’experts: “s’ha d’advertir [als homes] que la prova no pot aclarir si tenen un càncer potencialment mortal, però que podria arrossegar-los cap a un embull de proves i tractaments que seria millor evitar”.[18]