Com salvar les distàncies entre pacients i investigadors
Anteriorment hem cridat l’atenció sobre els problemes que poden sorgir quan els pacients intervenen en les avaluacions dels tractaments i les maneres en què ells mateixos, sense voler, poden dificultar els estudis imparcials. Com en tants altres terrenys, les bones intencions no garanteixen que es faci més bé que mal. Tanmateix, hi ha exemples innegables dels beneficis que s’obtenen quan els investigadors i els pacients col·laboren per millorar la pertinència i el disseny de la investigació. Com a resultat, molts investigadors busquen activament pacients amb qui col·laborar.
En un exemple de la utilitat que té la col·laboració en el treball de disseny de l’estudi, uns investigadors van analitzar amb pacients i possibles pacients algunes de les dificultats que sorgeixen quan s’avaluen tractaments que s’administren en situacions d’emergència.
Per tal que els tractaments per als accidents cerebrovasculars siguin eficaços, s’han d’iniciar el més aviat possible un cop produït l’episodi. Atès que no estaven segurs de la millor manera de procedir, els investigadors d’un assaig sobre un tractament per a l’apoplexia van demanar ajuda als pacients i als qui en tenien cura. Van organitzar una reunió exploratòria amb un grup de pacients i professionals de la salut, i grups de discussió amb persones d’edat avançada. Com a resultat, es van definir els protocols per a l’assaig i els pacients van ajudar els investigadors a redactar i revisar els fulls informatius sobre aquest tema.[20]
Aquesta acurada investigació preliminar va fructificar en un disseny d’assaig aleatoritzat que el comitè d’ètica de la investigació va aprovar sense cap demora. Els participants en els grups de discussió van reconèixer els dilemes ètics que sorgeixen en tractar d’obtenir el consentiment informat d’una persona que pateix una malaltia aguda que bé pot haver-la deixat confosa, o incapaç de comunicar-se o fins i tot inconscient. Les seves recomanacions van contribuir a dissenyar un assaig acceptable per a totes les parts i millores substancials en els fulls informatius.
Cada vegada més, els professionals de les ciències socials participen com a membres dels equips de recerca per explorar formalment els aspectes sensibles de la malaltia amb els pacients i, d’aquesta manera, millorar la manera en què s’executen els assajos. Per a un assaig clínic en homes amb càncer de pròstata localitzat, els investigadors volien comparar tres tractaments molt diferents (cirurgia, radioteràpia i “conducta expectant”), la qual cosa va suposar dificultats tant per als metges que proposaven l’assaig com per als pacients que tractaven de decidir si hi participaven o no.
Als metges els desagradava tant haver de descriure l’opció de conducta expectant que la deixaven pel final i la descrivien amb escassa seguretat perquè, erròniament, pensaven que els homes convidats a participar a l’assaig podrien considerar inacceptable aquesta opció. Es va demanar a professionals de les ciències socials que estudiessin el problema de l’acceptabilitat per ajudar a determinar si l’assaig era realment factible.
Les recomanacions dels professionals de les ciències socials van ser reveladores.[21] Van mostrar que un assaig que oferís una “conducta expectant” seria una tercera opció acceptable si es descrivia com a “vigilància activa”, si no es deixava en últim lloc en l’explicació del metge quan convidava els pacients i si els metges eren cautelosos a descriure la vigilància activa en termes que els homes poguessin entendre.
Aquell estudi dels investigadors socials que va contribuir a salvar les distàncies entre metges i pacients havia identificat els problemes concrets que plantejaven dificultats per a ambdues parts i que es podien solucionar fàcilment mitjançant una millor presentació de les opcions terapèutiques. Un resultat obtingut va ser que la taxa d’acceptació dels homes convidats a participar en l’assaig va augmentar amb el temps, de quatre acceptacions de cada deu invitacions a set de cada deu.
Aquest reclutament més ràpid va significar que l’efecte de tots aquests tractaments per a homes amb càncer de pròstata localitzat es comencés a apreciar abans del que hauria estat si no s’hagués realitzat el treball preparatori. A més, com que el càncer de pròstata és una malaltia freqüent, molts homes se’n beneficiaran en el futur abans del que podrien haver-ho fet.