Accident cerebrovascular
Els accidents cerebrovasculars o apoplexies es troben entre les principals causes de mort i discapacitat a llarg termini. La taxa de mortalitat oscil·la entre un i dos de cada sis durant el primer accident cerebrovascular i s’eleva a quatre de cada sis per als episodis subsegüents.
Una de les causes subjacents dels accidents cerebrovasculars és l’estrenyiment (estenosi) de l’artèria que porta sang al cervell, l’artèria caròtida. El material gras que recobreix l’interior d’aquesta artèria de vegades es desprèn, obstrueix artèries de menor calibre en el cervell i produeix un accident cerebrovascular.
Als anys cinquanta, els cirurgians van començar a realitzar una intervenció quirúrgica per extirpar els dipòsits grassos, coneguda com a endoarteriectomia carotídia. L’objectiu de l’operació era reduir el risc de patir un accident cerebrovascular. No obstant això, igual que qualsevol operació, el procediment quirúrgic en si comporta el risc de complicacions.
Tot i que l’endoarterectomia carotídia va esdevenir cada vegada més popular, no va ser fins als anys vuitanta que es van dur a terme assajos aleatoritzats per avaluar els riscos i beneficis de l’operació. Els coneixements obtinguts serien de vital importància per a pacients i metges.
Es van realitzar dos assajos dissenyats adequadament, un a Europa i un altre a Amèrica del Nord, en pacients que ja tenien símptomes d’estrenyiment de l’artèria caròtida (accidents cerebrovasculars lleus o símptomes passatgers similars als de l’apoplexia), per comparar entre l’operació i el millor tractament no quirúrgic. Diversos milers de pacients van participar en aquests estudis a llarg termini.
Els resultats, publicats els anys noranta, van demostrar que la intervenció quirúrgica pot reduir el risc de patir un accident cerebrovascular o morir, però que els beneficis depenen del grau d’estrenyiment o estenosi de l’artèria. El resultat final va ser que els pacients amb un menor grau d’estrenyiment resultaven perjudicats per l’operació, la qual per si mateixa pot provocar un accident cerebrovascular. Aquests importants descobriments van tenir repercussions directes en la pràctica clínica.[2-3]