Efectes dràstics dels tractaments: excepcials i fàcilment distingibles

En aquesta subsecció:

Introducció

Poques vegades l’evidència científica estarà tan clarament establerta com perquè no hi hagi cap mena de dubte sobre si un tractament funciona.[2] En aquests casos, l’efecte del tractament sol ser dràstic i immediat.

Prenguem l’exemple del trastorn del ritme cardíac conegut com a fibril·lació ventricular, en el qual la contracció de les fibres musculars en els ventricles del cor (cavitats inferiors) no és sincrònica. Es tracta d’una urgència mèdica, ja que es pot produir la mort en qüestió de minuts. La tècnica de regular el funcionament del cor amb corrent elèctric directament d’un desfibril·lador aplicat al tòrax s’utilitza per normalitzar el ritme cardíac; quan es té èxit, l’efecte és gairebé instantani.

Altres efectes dràstics (vegeu també el capítol 6) poden incloure el drenatge del pus per alleujar el dolor dels abscessos, la transfusió sanguínia per al xoc provocat per una hemorràgia intensa i la insulina (una hormona produïda pel pàncrees) per a la diabetis. Fins als anys vint, els pacients amb diabetis tenien una vida curta i patien molt, estaven perduts amb concentracions incontrolablement altes de sucre a la sang. Molt aviat, els resultats inicials dels estudis amb animals van portar a emprar la insulina en els pacients, amb un èxit extraordinari: en aquella època, la resposta va ser gairebé miraculosa.

Un altre exemple de la mateixa època va ser l’ús de fetge, que més endavant es va demostrar que era una font
de vitamina B12, per als pacients amb anèmia perniciosa. En aquest tipus d’anèmia, que llavors era mortal, la quantitat de glòbuls vermells disminueix de manera gradual fins a nivells perillosament baixos, la qual cosa ocasiona una pal·lidesa fantasmagòrica i una
debilitat profunda als pacients. Quan es va administrar l’extracte hepàtic a aquests pacients, es van recuperar ràpidament. Avui dia, la vitamina B12 és la prescripció habitual per a aquest tipus d’anèmia.

Alguns exemples de principis d’aquest segle mostren resultats igualment sorprenents.