Reducció de la influència de l’atzar en les revisions sistemàtiques

Al capítol 7 s’ha explicat com es pot reduir la intervenció de l’atzar en combinar les dades d’estudis similars però no idèntics, un procés que es coneix com a “metanàlisi”. S’ha utilitzat l’exemple de cinc estudis, en cinc països diferents, organitzats i finançats de manera independent per abordar el dilema que portava 60 anys sense resposta sobre quina concentració d’oxigen en la sang dels prematurs era necessària per augmentar al màxim les probabilitats que sobrevisquessin sense discapacitats importants.

Aquest exemple va mostrar com es pot planificar aquest procés abans que els resultats dels estudis estiguin disponibles, però el mateix procés es pot utilitzar quan un conjunt d’estudis similars hagi finalitzat. Per exemple, el 1974, un metge suec va dur a terme una revisió sistemàtica d’estudis que van comparar els resultats de la cirurgia per al càncer de mama amb o sense radioteràpia.[6] Va descobrir que, en tots els estudis, les dones tenien més probabilitats de morir en els grups que rebien radioteràpia.

Quan aquesta evidència científica es va sintetitzar estadísticament mitjançant una metanàlisi, es va fer obvi que era poc probable que aquest augment en la mortalitat reflectís la intervenció de l’atzar. Les anàlisis posteriors més exhaustives, basades en l’evidència científica de pacients individuals, van confirmar que la radioteràpia que s’utilitzava en aquell moment realment incrementava la mortalitat.[7] El reconeixement d’aquest fet va impulsar el desenvolupament de pràctiques més segures.