Dissenyar i dur a terme correctament la recerca

Davant l’estímul de treballs que revelaven la deficient qualitat de molts informes d’assajos clínics, s’han elaborat i aplicat normes per a la redacció i publicació d’articles científics. Segons aquestes normes, s’ha d’especificar a quants pacients s’ha convidat a participar en un estudi i quants han refusat la invitació. Els resultats es presenten segons els diversos grups de tractament seleccionats des de l’inici.

Però encara queda molt per millorar: a) la tria de les preguntes que es plantegen en la investigació; b) la forma com es plantegen aquestes preguntes per assegurar que els resultats dels tractaments elegits per ser avaluats siguin aquells que els pacients consideren importants; i c) la informació que es posa a disposició dels pacients (vegeu els capítols 11 i 12).

Per explorar si és factible i acceptable un assaig proposat, poden ser útils els estudis preliminars amb grups de pacients. Aquests estudis poden posar de relleu les deficiències en el disseny, ajudar a definir els resultats més pertinents o fins i tot demostrar que la hipòtesi no serveix com a punt de partida.[5-6]

Això pot estalviar molt de temps, diners i frustració. L’assaig clínic en homes amb càncer de pròstata localitzat que s’ha descrit al capítol 11 va mostrar com es va millorar el disseny de l’estudi mitjançant la consideració meticulosa dels termes emprats pels metges per descriure la finalitat de l’assaig i les opcions de tractament. L’anàlisi dels punts de vista dels pacients va fer possible un estudi acceptable, perquè s’havien identificat les preocupacions i les necessitats d’informació dels homes convidats a participar-hi, de manera que la informació proporcionada als possibles participants va tenir en compte aquestes troballes.[7]