Inici > Llegiu el llibre > Per què són necessaris els estudis imparcials dels tractaments? > Abans no necessàriament vol dir millor > L’objectiu del cribratge i la importància de l’evidència científica

L’objectiu del cribratge i la importància de l’evidència científica

Els exemples presentats demostren que, abans de precipitar-se en el cribratge generalitzat, val la pena aturar-se un moment per considerar les característiques clau dels programes de cribratge i recordar-nos a nosaltres mateixos quin és el seu objectiu. Les persones a les quals se’ls ofereix el cribratge no tenen, o no han notat, els signes o símptomes de la malaltia per la qual es realitzaran les proves; tampoc han buscat atenció mèdica per al trastorn en qüestió.

El propòsit de realitzar el cribratge de persones individuals o poblacions és reduir el risc de mort o d’una futura malaltia específica, en oferir una prova que té la intenció d’identificar les persones que podrien beneficiar-se amb el tractament.[1,21] L’objectiu del cribratge no és simplement diagnosticar una malaltia de forma més precoç; això pot ser que no ajudi a ningú i fins i tot pot fer mal.

Els criteris bàsics per jutjar la utilitat de les proves de cribratge es van recollir en un informe de l’Organització Mundial de la Salut el 1968.[22] Aquests criteris s’han polit encara més per reflectir la manera en què actualment es presta l’atenció de la salut. Les persones a les quals se’ls ofereix el cribratge necessiten informació completa sobre les proves ofertes, inclosos els possibles danys, les conseqüències i les limitacions, a més dels possibles beneficis. D’aquesta manera, podran prendre una decisió fonamentada.

El circ del cribratge

Ringmaster

«Inevitablement, tot aquest circ del cribratge tendeix a provocar ansietat a les persones vulnerables sense analitzar ni assumir la més mínima responsabilitat de les conseqüències de qualsevol alteració descoberta.»

Continueu llegint

Bàsicament, els punts clau es poden resumir en que no convé sotmetre una malaltia a cribratge a no ser que:

  • La malaltia per la qual es realitzarà el cribratge sigui important des del punt de vista de la salut pública; per exemple, sigui greu o afecti una gran quantitat de persones.
  • La malaltia tingui una fase inicial recognoscible.
  • Hi hagi un tractament eficaç i acceptable de la malaltia, de manera que el cribratge tingui probabilitat d’influir en el seu desenllaç.
  • Hi hagi una prova vàlida i fiable per a la malaltia que sigui acceptable per a les persones a les quals se’ls ofereix el cribratge.
  • El programa de cribratge sigui de bona qualitat i econòmic en l’entorn en què s’oferirà.
  • La informació donada a les persones sigui imparcial, estigui fonamentada en evidència científica de qualitat i sigui clara sobre els possibles danys (per exemple, sobrediagnòstic que porta a sobretractament), a més dels possibles beneficis.
  • La invitació al cribratge no sigui coercitiva, és a dir, indiqui que també és raonable rebutjar-la.
  • Les probabilitats de causar dany físic o psicològic a les persones a les quals se’ls ofereix el cribratge siguin menors que les probabilitats que obtinguin un benefici.
  • Hi hagi serveis adequats per al diagnòstic i el tractament de les anomalies detectades a través del cribratge.

Aquests criteris reforcen el nostre missatge de l’inici del capítol: qualsevol decisió d’introduir un programa de cribratge s’ha de basar en proves de bona qualitat que avaluïn no només la seva eficàcia sinó també els seus potencials danys.