Avandia

El 2010, un altre fàrmac, la rosiglitazona, més conegut pel seu nom comercial, l’Avandia, va aparèixer en els titulars a causa dels efectes secundaris indesitjables que afectaven l’aparell cardiovascular.

Deu anys abans, les autoritats sanitàries reguladores d’Europa i dels Estats Units havien autoritzat la comercialització de l’Avandia com un nou mètode de tractament de la diabetis tipus 2. Aquest tipus de diabetis apareix quan el cos no produeix suficient insulina o quan les cèl·lules del cos no responen a la insulina. És molt més freqüent que la diabetis tipus 1, en la qual el cos no produeix gens d’insulina.

La diabetis tipus 2, que comunament s’associa a l’obesitat, en general pot ser tractada de manera satisfactòria mitjançant una alimentació adequada, activitat física i la presa de medicaments orals en comptes de la injecció d’insulina. Les complicacions a llarg termini de la diabetis tipus 2 inclouen l’augment del risc de patir atacs cardíacs o accidents cerebrovasculars; l’objectiu principal dels tractaments és reduir el risc d’aquestes complicacions.

L’Avandia es va promocionar com un medicament amb un mecanisme d’acció que ajudava en la regulació de la insulina del propi cos; també s’afirmava que era més eficaç en el control dels nivells de sucre a la sang que els fàrmacs anteriors. L’atenció estava posada en la concentració de sucre en sang, no en les greus complicacions que causen patiment als pacients i que a la llarga els pot matar.

Quan es va autoritzar la comercialització de l’Avandia, l’evidència científica sobre la seva eficàcia era limitada i no hi havia proves sobre el seu efecte pel que fa al risc dels pacients de patir atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars. Les autoritats sanitàries reguladores van demanar al fabricant que realitzés estudis addicionals però, mentrestant, l’Avandia va esdevenir un medicament receptat de manera massiva i entusiasta a tot el món.

Van començar a aparèixer i a acumular-se les notificacions d’efectes cardiovasculars adversos a un ritme constant; l’any 2004, a l’Organització Mundial de la Salut estaven prou preocupats com per demanar al fabricant que tornés a revisar l’evidència científica d’aquestes complicacions. Ho va fer i es va confirmar un augment en el risc.[6]

Van passar sis anys més fins que les autoritats sanitàries reguladores van estudiar detingudament l’evidència científica i van actuar en conseqüència. El setembre de 2010, l’FDA va anunciar que restringiria l’ús de l’Avandia estrictament a aquells pacients que no poguessin controlar la seva diabetis tipus 2 amb altres fàrmacs; aquell mateix mes, l’Agència Europea de Medicaments va recomanar que, en el transcurs dels dos mesos següents, se suspengués l’ús de l’Avandia.

Les dues autoritats van adoptar aquesta decisió després de comprovar l’augment en el risc d’atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars associat a l’ús d’aquest fàrmac. Mentrestant, uns investigadors independents van destapar una llarga llista d’oportunitats per intervenir que s’havien desaprofitat. Arran d’això, un grup de professionals de la salut va remarcar la imperiosa necessitat que les autoritats sanitàries i els metges «exigissin millors proves abans d’embarcar-se en la medicació massiva d’una gran quantitat de pacients que recorren a nosaltres cercant consell i tractament».[7]