Dany evitable a les persones que participen en els estudis de recerca

El fet de no avaluar tota l’evidència científica pertinent i fiable també pot comportar que les persones que participen en els estudis resultin perjudicades.

Se segueix encarregant i permetent als investigadors que realitzin estudis que impliquen no utilitzar tractaments que ja se sap que són eficaços. Per exemple, molt de temps després que l’evidència científica fiable demostrés que l’administració d’antibiòtics als pacients sotmesos a operacions de l’intestí reduïa les seves probabilitats de morir per complicacions de la intervenció, els investigadors seguien fent estudis comparatius, en els quals la meitat dels pacients participants en els assajos controlats no rebien antibiòtics.

En no revisar d’una manera sistemàtica el que ja se sabia, els investigadors van privar a la meitat dels participants dels seus estudis d’un tractament beneficiós conegut. Aquesta omissió greu evidentment va ser passada per alt pels organismes patrocinadors que van finançar els estudis i pels comitès d’ètica de la investigació que van revisar els protocols i no van qüestionar els investigadors.

No només es pot posar en risc els pacients que necessiten ser tractats si els investigadors no avaluen sistemàticament el que ja es coneix sobre els efectes dels tractaments que s’han d’administrar. Els voluntaris sans també poden resultar perjudicats.

A la primera etapa de les proves d’alguns tractaments generalment hi participen un nombre molt petit de voluntaris sans. El 2006, sis joves voluntaris en un centre d’investigació privat de West London van rebre infusions d’un fàrmac que no s’havia provat abans en éssers humans. Tots van patir complicacions potencialment mortals (un d’ells va perdre els dits dels peus i de les mans), i la seva salut a llarg termini va resultar deteriorada.

Molt probablement, aquesta tragèdia es podria haver evitat [13] si s’hagués enviat a publicar un estudi que descrivia una reacció greu a un fàrmac similar [14] i si els investigadors haguessin avaluat sistemàticament el que ja se sabia sobre els efectes d’aquests fàrmacs.[15] Si ho haguessin fet, possiblement haurien interromput el seu estudi; o havent decidit continuar, podrien haver injectat el fàrmac als voluntaris un a un en lloc de fer-ho simultàniament, i podrien i haurien d’haver advertit els joves voluntaris sans sobre els possibles riscos.[16]