Cribratge del càncer de mama: consolidat però encara controvertit
Atès que el programa de detecció del càncer de mama amb mamografia està consolidat en molts països, es podria assumir que el cribratge mamogràfic està basat en evidència sòlida que demostra que els beneficis superen els danys. Com va destacar un expert en salut pública dels Estats Units el 2010: “No hi ha cap prova de cribratge que s’hagi estudiat més meticulosament. En els últims 50 anys, més de 600.000 dones han participat en 10 assajos aleatoritzats, cadascun amb un seguiment d’aproximadament 10 anys”. Però va afegir: “Atès aquest esforç extraordinari d’investigació, resulta irònic que la mamografia de cribratge segueixi essent un dels temes més controvertits dins de la comunitat mèdica”.[9]
Per què el cribratge mamogràfic és tan controvertit? Un motiu fonamental és que tant els promotors del cribratge com alguns grups de pacients “van vendre” el cribratge a les dones com una cosa sensata que s’ha de fer. La informació facilitada a les dones a les quals se’ls ofereix el cribratge del càncer de mama destaca els beneficis i passa per alt els danys, les limitacions i les conseqüències.[10] No obstant això, la mamografia no només proporciona un diagnòstic precoç sinó que, igual que succeeix amb el càncer de pròstata (vegeu a sota), també diagnostica càncers que mai no s’haurien manifestat en tota la vida de la pacient. Inevitablement, també s’obtindran resultats falsos positius.
L’evidència científica més fiable prové de la revisió sistemàtica dels resultats d’assajos clínics en què s’assignen les dones aleatòriament als grups de cribratge i no cribratge. Els resultats ofereixen una lectura interessant: mostren que, si se sotmeten a cribratge 2.000 dones de forma periòdica durant deu anys, el cribratge resultarà útil en una d’elles, ja que evitarà que mori a causa del càncer de mama. Però al mateix temps, com a conseqüència del cribratge, deu dones sanes es transformaran en “pacients amb càncer” i rebran tractament innecessàriament. De fet, la mamografia en aquestes dones ha detectat lesions que tenien un creixement tan lent (o fins i tot que ni tan sols creixerien) que mai no s’haguessin transformat en un veritable càncer. A aquestes dones sanes posteriorment se’ls extirparà part de la mama, o fins i tot la mama completa, i sovint rebran radioteràpia i, en alguns casos, quimioteràpia.[11]
A més, 200 de 2.000 dones sotmeses a cribratge experimentaran una falsa alarma. La tensió psicològica fins que la dona sap si té càncer o no, i fins i tot després de saber-ho, pot ser greu. Així mateix, freqüentment es promociona la mamografia a les dones juntament amb la recomanació de l’autoexploració mamària o el coneixement de la pròpia mama, quan també s’ha demostrat que tots dos mètodes són més perjudicials que beneficiosos.[12]
Un expert en salut pública britànic va observar que la possibilitat que en resulti un benefici individual a partir de la mamografia és molt petita. Va recalcar: “són poques les persones que ho entenen. En part, això es deu a l’ofuscament dels promotors dels serveis de mamografia que assumeixen que per aconseguir un compliment raonable (del cribratge) cal donar-li un èmfasi positiu”. En avaluar l’evidència científica disponible el 2010, va comentar: “Certament la mamografia salva vides, amb major eficàcia entre dones grans, però també causa danys”.
Els danys als quals es refereix són el sobrediagnòstic i els falsos positius. En to crític, va destacar que l’anàlisi completa de tots els resultats individuals dels estudis de cribratge recents encara s’ha d’avaluar de manera objectiva.[13] Mentre s’espera aquesta avaluació imparcial, se segueix oferint el cribratge mamogràfic a les dones. Com a mínim se’ls hauria de facilitar informació suficientment equilibrada com per permetre’ls decidir (juntament amb la seva família i el seu metge, si volen) si prefereixen sotmetre’s al cribratge o no.