Abans no necessàriament vol dir millor

Punts clau

  • Un diagnòstic més precoç no necessàriament obté millors resultats; de vegades empitjora la situació.
  • Els programes de cribratge només s’han d’introduir si estan basats en evidència científica sòlida sobre els seus efectes.
  • No introduir un programa de cribratge pot ser la millor opció en alguns casos.
  • S’ha de proporcionar informació equilibrada a les persones a les quals s’ofereix el cribratge
  • Sovint, s’exageren els beneficis del cribratge.
  • Els danys del cribratge amb freqüència es minimitzen o s’ignoren.
  • És essencial una bona comunicació sobre els beneficis, els danys i els riscos del cribratge.

Introducció

En els tres primers capítols s’ha mostrat com els tractaments que es posen a prova inadequadament poden causar danys greus. Ara ens ocuparem del cribratge (o detecció precoç) que es realitza a persones aparentment sanes a la recerca de signes primerencs de malaltia. Aplicar un cribratge sembla molt sensat: què hi ha de millor per evitar les conseqüències greus de les malalties i mantenir la salut? Tanmateix, si bé el cribratge és útil per diverses malalties, a més d’ajudar també pot causar danys.

En aquest capítol es recorre a diversos exemples de malalties per mostrar per què un diagnòstic precoç pot ser millor, però no sempre; per què molts tipus de cribratge no tenen cap benefici, o el seu benefici és dubtós; i com els beneficis del cribratge sovint s’han exagerat i els danys s’han minimitzat o ignorat. El cribratge a les persones sanes mai no s’ha de prendre a la lleugera; sempre hi ha desavantatges que convé considerar amb cautela. El cribratge és una intervenció mèdica, i no només això: l’oferiment del cribratge ja és en si una intervenció. Fins i tot algú que opta per rebutjar el cribratge es quedarà amb el dubte persistent de no saber si ha pres la decisió “correcta”; això forma part de la naturalesa humana. És molt diferent no rebre l’oferiment del cribratge d’entrada.

De persona a pacient

El cribratge inevitablement convertirà en pacients a algunes persones que donen positiu, una transformació que no s’ha de prendre a la lleugera.

Continueu llegint

En el millor dels casos, el cribratge s’hauria d’oferir a les persones sanes a les quals es pretén tranquil·litzar o tractar només en cas d’existir evidència científica sòlida que: a) serà més beneficiós que perjudicial a un cost assequible, i que b) s’oferirà com a part d’un programa de bona qualitat i implementat adequadament (vegeu a baix).[1]

El cribratge és molt més que una prova que es fa una vegada i prou. Les persones a les quals s’ofereix el cribratge necessiten suficient informació imparcial i pertinent que les permeti decidir si accepten l’oferiment o no; és a dir, necessiten saber quina és la finalitat de sotmetre’s al cribratge (vegeu a baix).[2]

Una manera de pensar en el cribratge és la següent:

Cribratge = una prova més d’una estratègia eficaç de gestió clínica