Recerca: bona, dolenta i innecessària

Punts clau

  • La recerca innecessària és un malbaratament de temps, esforç, diners i altres recursos; també és contrària a l’ètica i potencialment perjudicial per als pacients.
  • Un estudi nou només s’ha de fer si una revisió actualitzada dels estudis anteriors indica que és necessari, i només després que aquest estudi s’hagi registrat.
  • S’ha d’utilitzar l’evidència científica dels nous estudis per actualitzar la revisió anterior de l’evidència científica pertinent.
  • Gran part dels estudis són de mala qualitat i es realitzen per raons qüestionables.
  • Hi ha influències perverses en l’agenda científica tant per part de la indústria com dels cercles acadèmics.
  • Generalment no s’aborden aquelles qüestions que importen als pacients.

Introducció

En els capítols anteriors s’ha fet èmfasi en les raons per les quals les avaluacions dels tractaments s’han de dissenyar adequadament i han de plantejar les preguntes que tenen importància per als pacients i la població en general. Quan aquelles avaluacions compleixen aquests criteris, tots els implicats es poden sentir satisfets i orgullosos dels resultats encara que no es materialitzin els beneficis esperats, ja que s’hauran obtingut coneixements importants i s’haurà reduït la incertesa.

Si bé gran part de la recerca en salut és bona -i millora substancialment en la mesura que es compleixen els requisits de disseny i publicació-,[1] per diferents raons encara es duen a terme i publiquen estudis innecessaris i de mala qualitat. Pel que fa a la demanda perpètua que “es necessiten més estudis”, una millor estratègia seria fer-ne menys però centrant la recerca en les necessitats dels pacients, de manera que s’assolís l’objectiu que es realitzessin per raons correctes. En aquest capítol s’exploren aquestes qüestions.