Seguiment de tothom en les comparacions de tractaments

Després d’establir els grups de tal manera que s’asseguri la comparació entre elements similars, és important evitar que s’introdueixi el biaix que es produiria si es passés per alt l’evolució d’alguns dels pacients.

En la mesura en què sigui possible, s’ha de seguir i incloure tots els pacients assignats als diferents grups de comparació en l’anàlisi principal dels resultats del grup al qual van ser assignats, independentment de quin tractament hagin rebut (si és que n’han rebut algun). Això es diu anàlisi “per intenció de tractar”. Si no es porta a terme, la comparació ja no serà entre elements similars.

Per què tots els pacients aleatoritzats han de ser inclosos en el resultat final (“intenció de tractar”). (Cliqueu per ampliar)

A primera vista pot semblar il·lògic comparar grups en els quals alguns pacients no han rebut els tractaments als quals estaven assignats, però fer cas omís d’aquest principi pot comportar que les proves siguin tendencioses i els resultats enganyosos.

Per exemple, els pacients amb obstruccions parcials dels vasos sanguinis que irriguen el cervell que presenten episodis de marejos tenen un risc més alt de patir un accident cerebrovascular. Alguns investigadors van realitzar un assaig per tal d’esbrinar si una operació per desobstruir els vasos sanguinis en aquests pacients podria reduir els accidents cerebrovasculars subsegüents.

Van comparar degudament tots els pacients assignats a l’operació, independentment de si van sobreviure o no a la cirurgia, amb tots aquells assignats al grup sense operació. Si haguessin registrat la freqüència d’accidents cerebrovasculars només entre els pacients que van sobreviure als efectes immediats de l’operació, haurien omès el fet important que la pròpia cirurgia pot causar un accident cerebrovascular i la mort donat que, si la resta de variables són iguals, els pacients supervivents en aquest grup tindran menys accidents cerebrovasculars. Aquesta hagués estat una prova tendenciosa dels efectes de l’operació, els riscos de la qual s’haurien de ponderar a l’avaluació.

Els resultats de la cirurgia i el tractament mèdic que es mostren a la figura 10 en realitat són iguals. No obstant això, si dues persones assignades a la cirurgia moren abans de l’operació i després són excloses de l’anàlisi, la comparació dels dos grups estarà esbiaixada. Suggerirà que la cirurgia es millor quan no ho és.