Tenir en compte el paper de l’atzar

Punt clau

  • S’ha de tenir en compte la “intervenció de l’atzar” mitjançant l’avaluació de la confiança que es pot atorgar a la qualitat i a la quantitat d’evidència científica disponible.

Introducció:  el paper de l’atzar i la “llei dels grans nombres”

L’obtenció d’evidència científica fiable sobre els efectes dels tractaments es basa en la prevenció de biaixos (i en l’abordatge d’aquells que no s’hagin previst). Si no es compleixen aquestes dues condicions en els estudis imparcials, cap tipus d’ajust dels resultats de la recerca no aconseguirà resoldre els problemes que persistiran ni les seves perilloses conseqüències, de vegades mortals (vegeu els capítols 1 i 2). D’altra banda, tot i que les mesures preses per disminuir els biaixos hagin tingut èxit, el paper de l’atzar pot induir a conclusions errònies.

Tothom sap que si es llança una moneda a l’aire reiteradament no és tan estrany veure “sèries” de cinc o més cares o creus, una rere l’altra. I tothom sap que com més vegades es llança la moneda, més probable és que s’acabi amb nombres similars de cares i creus.

Quan es comparen dos tractaments, qualsevol diferència en els resultats podria reflectir simplement la intervenció de l’atzar o la casualitat. Per exemple, el 40% dels pacients moren després del tractament A en comparació amb el 60% de pacients similars que moren després de rebre el tractament B. A la taula 1, es mostra el que s’esperaria si 10 pacients rebessin cadascun dels dos tractaments. La diferència en el nombre de morts entre els dos tractaments s’expressa com a “risc relatiu”. El risc relatiu en aquest exemple és 0,67.

Tractament A Tractament B Risc relatiu

(A:B =)

Nombre de pacients morts 4 6 (4:6 =) 0,67
Nombre total de pacients 10 10
Taula 1. Aquest estudi de mida mitjana proporciona una estimació fiable de la diferència entre els tractaments A i B?

En funció d’aquests nombres petits, seria raonable concloure que el tractament A era millor que el B? Probablement no. L’atzar podria ser el motiu que algunes persones milloressin en un grup més que en l’altre. Si la comparació es repetís en altres grups petits de pacients, el nombre de pacients que moririen podria ser l’invers (sis contra quatre), la proporció podria ser igual (cinc contra cinc) o podria obtenir-se qualsevol altre resultat, simplement per la mediació de l’atzar.

Però què s’esperaria observar si exactament la mateixa proporció de pacients en cada grup de tractament (40% i 60%) morís després que 100 pacients haguessin rebut cada un dels tractaments (taula 2)? Tot i que el valor del quocient (el risc relatiu) és exactament el mateix (0,67) que en la comparació mostrada a la taula 1, 40 morts en comparació amb 60 morts és una diferència més impressionant que 4 en comparació amb 6, i és menys probable que reflecteixi la influència de l’atzar.

Taula 2. Aquest estudi de mida mitjana proporciona una estimació fiable de la diferència entre els tractaments A i B?
Tractament A Tractament B Risc relatiu

(A:B =)

Nombre de pacients morts 40 60 (40:60 =) 0,67
Nombre total de pacients 100 100

Així doncs, per evitar arribar a conclusions errònies a causa de la intervenció de l’atzar en les comparacions dels tractaments, cal basar les conclusions en nombres prou grans de pacients que morin, empitjorin, millorin o es mantinguin sense canvis. Això sovint s’anomena “la llei dels grans nombres”.