El que no fan els sistemes de regulació

Tot i que els sistemes de regulació de la recerca imposen requisits rigorosos als investigadors abans que comencin els estudis, hi ha moltes coses que clarament no fan o que no fan bé.

El que ha de fer la regulació de la recerca

«Si els estudiosos de l’ètica i altres volen criticar alguna cosa dels assajos clínics, haurien de centrar la seva atenció en el treball científicament inadequat, en els que reinventen la roda i, sobretot, en les exclusions injustificables i l’ús absurd i irracional dels recursos. L’error principal del debat actual és que no té present per què serveixen els assajos: per assegurar que els tractaments que emprem siguin innocus i més eficaços que les altres opcions. En l’ètica no hi ha dreceres, com tampoc n’hi ha en els assajos.»

Ashcroft R. Giving medicine a fair trial. BMJ 2000;320:1686.

Molts sistemes no fan el que és suficient per assegurar que els estudis proposats siguin veritablement necessaris; per exemple, no exigeixen que els investigadors demostrin que han realitzat una revisió exhaustiva de l’evidència científica existent abans d’emprendre estudis nous (vegeu el capítol 8 per consultar per què les revisions sistemàtiques són tan importants).

Encara més, la major part de les activitats de regulació de la recerca es concentren a l’etapa inicial, amb l’èmfasi posat en el control del reclutament dels participants en els estudis. Però, sorprenentment, es dedica poc esforç a supervisar els estudis una vegada ja estan en execució i a garantir que els investigadors publiquin els informes amb celeritat en acabar el seu treball (o encara que sigui en algun moment més tard) i que descriguin com les seves troballes han reduït la incertesa.

Les persones a les quals es convidi a participar en assajos sobre els efectes dels tractaments haurien d’estar segures que els estudis valen la pena i que les seves contribucions seran útils. Els sistemes de regulació han de generar més garanties per tranquil·litzar-los en ambdós aspectes i eliminar els obstacles innecessaris als bons estudis dirigits a respondre les preguntes d’investigació que interessen als pacients.

Hi ha una conscienciació cada vegada més gran sobre el fet que els estudis terapèutics són cosa de tots. En la mesura que els pacients i la població aprofitin les oportunitats que s’ofereixen actualment per participar en la planificació i la realització d’estudis (vegeu el capítol 11), tindran més probabilitats d’expressar els seus punts de vista per assegurar que se superen els obstacles de les regulacions.