Projecte per a un futur millor

Es podria impulsar la recerca mèdica que sigui necessària i la seva execució i comunicació podrien ser adequades en la forma i el temps. Si es prenen per separat, cap de les propostes que s’exposen a continuació és nova. Si es prenen en conjunt, i si els pacients i els metges col·laboren en promoure-les, els nostres vuit punts d’acció constitueixen el projecte per millorar en el futur l’avaluació i l’ús dels tractaments.

 

1. Ampliar els coneixements generals de la població per poder jutjar si les afirmacions sobre els efectes dels tractaments són fidedignes

Una condició per al canvi és una major conscienciació pública de com els biaixos i el paper de l’atzar poden distorsionar greument l’evidència científica sobre els efectes dels tractaments. Una de les característiques més importants de la recerca científica, reconèixer i minimitzar els biaixos, difícilment podria considerar-se part del “coneixement general”. Es necessiten esforços més vigorosos per reduir aquestes greus deficiències de coneixement i perquè tals conceptes siguin una part integrant de l’educació, des de l’edat escolar en endavant.

2. Augmentar la capacitat per realitzar, mantenir i difondre revisions sistemàtiques de l’evidència dels estudis sobre els efectes dels tractaments

Moltes de les respostes a les preguntes sobre els efectes dels tractaments es poden resoldre amb facilitat revisant sistemàticament l’evidència científica disponible, mantenint actualitzades aquestes revisions i difonent els resultats de manera eficaç a professionals i pacients. Queda molt per fer abans no es puguin consultar fàcilment els missatges de l’evidència científica existents a les revisions sistemàtiques. La resolució d’aquesta deficiència ha de ser una de les prioritats dels sistemes de salut, de manera que la informació fidedigna sobre els efectes dels tractaments se sintetitzi i estigui fàcilment accessible.

3. Fomentar l’honestedat quan hi hagi incertesa sobre els efectes dels tractaments

Admetre la incertesa sol ser difícil per als professionals de la salut i els pacients no sempre ho accepten de bon grat. Per tant, de vegades es dóna als pacients una falsa sensació de seguretat i no se’ls informa sobre les incerteses en l’evidència científica. Si els metges i els pacients desitgen col·laborar per a una avaluació més eficaç dels efectes dels tractaments, uns i altres han d’estar més disposats a reconèixer que els tractaments avaluats inadequadament poden fer molt de mal i a familiaritzar-se més amb els mètodes necessaris per a obtenir evidència científica fiable. Cal trobar els millors mitjans per tal que això succeeixi.

4. Reconèixer i donar prioritat a la recerca que busca respondre les preguntes que són importants per a pacients i metges

Als programes d’aquells que financen la recerca i de les institucions acadèmiques predomina la investigació bàsica, que té escasses probabilitats de beneficiar els pacients en un futur proper, i aquella adreçada a engrossir al màxim els guanys de la indústria. La investigació aplicada que cerca resoldre preguntes que no ofereixen un possible lucre, però que sí que interessen els pacients, ha de lluitar per obtenir els recursos, tot i que es financi amb fons públics. Hem d’insistir per tal que es presti més atenció a les preguntes de pacients i metges sobre els efectes dels tractaments, i perquè els finançadors les tinguin en compte i prioritzin la recerca que tendeix a aclarir aquestes incerteses.

5. Fer aflorar la doble vara de mesurar que s’aplica al consentiment per rebre un tractament

Els metges que estan disposats a admetre les incerteses sobre els efectes dels tractaments i intentar resoldre-les en comparacions formals entre tractaments estan subjectes a regles més estrictes en la seva interacció amb els pacients que els seus col·legues que no hi estan disposats. Aquesta doble vara de mesurar perversa és il·lògica i indefensable. Quan hi hagi incerteses sobre els efectes d’un tractament, la participació en assajos aleatoritzats o altres mètodes d’avaluació imparcial haurien de ser la norma. Hem de treballar perquè la participació en estudis sobre els efectes dels tractaments no es presenti com una aventura necessàriament perillosa alhora que es dóna a entendre que la pràctica “convencional” sempre és eficaç i innòcua.

6. Reduir les ineficiències dins de la comunitat científica

A moltes persones els sorprèn assabentar-se que els investigadors no estan obligats a avaluar sistemàticament els coneixements ja existents quan sol·liciten el finançament i l’aprovació ètica per a nous estudis. Les conseqüències són inevitables: es continua fent recerca mal dissenyada i clarament innecessària, en una proporció que és inadmissible per motius ètics i científics. S’ha d’exigir a les entitats que financen la recerca i als comitès d’ètica de la investigació que s’assegurin que els investigadors no emprenen estudis nous de qualsevol classe sense consultar les revisions sistemàtiques de l’evidència científica pertinent que existeix prèviament. Els nous articles que informen dels resultats de la recerca han de començar fent referència a les revisions sistemàtiques que estableixen perquè és necessari fer un estudi addicional i han d’acabar mostrant quina diferència han marcat els nous resultats en relació amb tota l’evidència científica.

7. Proscriure les pràctiques de publicació esbiaixada

S’han de prendre mesures per ajudar a eradicar les pràctiques de publicació tendenciosa tant a l’inici com al final dels assajos. En començar un assaig cal registrar-lo i el públic hauria de tenir la possibilitat d’examinar-ne els protocols. En acabar, els resultats de tots els assajos s’han de publicar i les dades sense processar han d’estar accessibles per a la seva posterior anàlisi minuciosa.

8. Exigir la transparència de la informació sobre els interessos comercials i altres conflictes d’interessos

Actualment existeixen proves considerables que els interessos financers creats i d’altres tipus de vegades tenen prioritat sobre els interessos dels pacients en el disseny, l’execució, l’anàlisi, la interpretació i l’ús de la investigació. Això posa en perill la confiança mútua necessària per permetre que la recerca atengui amb més eficàcia els interessos dels pacients. S’ha d’exigir a tots els involucrats, des de les empreses comercials fins als grups de pressió dels pacients, que siguin transparents pel que fa als interessos creats que no siguin el benestar dels pacients.

Ara és el moment per a l’acció

Fa molt temps que es necessita una revolució en la manera de posar a prova els tractaments. Si els professionals de la salut i els pacients actuen junts, les accions que acabem d’exposar es poden dur a la pràctica. Vostès, els lectors, han d’exigir que hi hagi un canvi, i que aquest canvi s’iniciï ara mateix.