Declaracions del descobridor del PSA

«La popularitat de la prova està provocant un desastre enormement costós per a la salut pública. És un problema amb el qual malauradament hi estic familiaritzat: vaig descobrir el PSA el 1970…

Els nord-americans gasten anualment una enorme quantitat de diners en les proves per al càncer de pròstata. El cost d’aquest cribratge és d’almenys tres mil milions de dòlars, gran part dels quals els paguen Medicare i l’Administració de Veterans.

El cribratge del càncer de pròstata pot tenir molta popularitat, però tingueu en compte les dades: els homes nord-americans tenen una probabilitat del 16% en tota la seva vida de rebre un diagnòstic de càncer de pròstata però la probabilitat de morir a causa d’aquest càncer és de tot just el 3%. Això es deu al fet que la majoria dels càncers de pròstata creixen lentament. En altres paraules, els homes prou afortunats com per assolir una edat avançada tenen moltes més probabilitats de morir amb càncer de pròstata que a causa d’aquest càncer.

Així i tot, fer-se la prova és poc més eficaç que llançar una moneda a l’aire. Com he tractat d’aclarir des de fa ja molts anys, les proves de PSA no poden detectar el càncer de pròstata i, el que és més important, no poden distingir entre els dos tipus de càncer de pròstata: el que causa la mort i el que no.»

Ablin RJ. The great prostate mistake. New York Times, 10 de març de 2010.