Inici > Sobrediagnòstic del càncer de pròstata

Sobrediagnòstic del càncer de pròstata

«El càncer de pròstata s’ha descrit com l’exemple per excel·lència del sobrediagnòstic. Això no vol dir que no hi hagi homes que s’hagin salvat d’una mort precoç per càncer de pròstata gràcies al diagnòstic precoç. Però… tenim poques maneres de saber per endavant quins homes es beneficiaran del cribratge i quins rebran un tractament innecessari, sovint amb conseqüències adverses greus per a la seva vida. El problema principal és que mitjançant el cribratge i les proves per al càncer de pròstata trobem molts més càncers que mai abans i, encara que sembli estrany, molts d’aquests tumors mai no serien una amenaça per a la seva vida. En èpoques anteriors, aquests homes mai no s’haguessin assabentat que tenien un càncer de pròstata, anirien fent i moririen per altres causes, moririen amb el càncer de pròstata, en lloc de morir a causa d’aquest. En detectar tots aquests càncers de pròstata indolents hi ha molts més homes que mai que reben el diagnòstic de càncer de pròstata. D’aquí el terme de ‘sobrediagnòstic’. Aquest és el dilema central que afronta cada home que considera la possibilitat de sotmetre’s a les proves.»

Chapman S, Barratt A, Stockler M. Let sleeping dogs lie? What men should know before getting tested for prostate cancer. Sydney: Sydney University Press, 2010, pàg. 25.