El gener del 2004, una pacient sotmesa a una histerectomia va enviar aquesta carta a la revista The Lancet:
«El 1986 em vaig sotmetre a una histerectomia perquè tenia fibromes. El cirurgià també em va extreure els ovaris i va descobrir que, a més, tenia endometriosi. Com que en aquell temps jo tenia tot just 45 anys i hauria patit una menopausa immediata, em van prescriure una teràpia hormonal substitutiva (THS). El primer any vaig prendre estrògens conjugats (Premarin), però des del 1988 fins al 2001 el cirurgià que em va operar em col·locava implants d’estrògens cada 6 mesos en el seu consultori particular. Sempre vaig tenir alguns dubtes sobre el tractament, ja que sentia que no podia controlar res una vegada que em posaven l’implant, i a més, al cap d’alguns anys vaig començar a patir molts mals de cap. Fora d’això, em trobava amb bona salut.
No obstant això, el meu cirurgià m’assegurava que la THS tenia molts avantatges i que m’anava bé, per la qual cosa jo ho acceptava. Amb el pas del temps, es reconeixien cada vegada més beneficis de la THS i ja no era només un medicament amb finalitats cosmètiques, com s’havia emprat en els seus primers anys. Ara era útil per al cor i l’osteoporosi, i oferia certa protecció contra els accidents cerebrovasculars. Cada vegada que anava a veure el meu cirurgià semblava comptar amb més dades científiques sobre els avantatges d’utilitzar la THS. El meu cirurgià es va jubilar el 2001 i llavors em va visitar el metge de la sanitat pública (National Health Service). Quina commoció! Em va dir exactament el contrari que el meu cirurgià particular: que seria recomanable deixar la THS; que la THS podia augmentar el risc de patir malalties del cor, d’accidents cerebrovasculars i de càncer de mama, i que podia ser la causa dels meus mals de cap. Em van posar un altre implant i després vaig prendre el Premarin durant un temps breu, però des llavors no he pres la THS durant gairebé 8 mesos. El metge em va dir que era jo qui havia de decidir si la seguia prenent o no. Em vaig sentir tan confosa!
No puc comprendre com la THS i tots els seus avantatges meravellosos poden convertir-se en el contrari en tan poc temps. Com podem prendre una decisió clara les persones corrents? He passat moltes hores comentant-ho i pensant si hauria d’haver continuat amb la THS, encara que fins al moment no he patit gaires efectes negatius. Estic molt confosa sobre tot l’assumpte en general, i estic segura que altres dones senten el mateix».