Estudis imparcials dels tractaments: guia ràpida per a periodistes

Quan els termes pressionen, com podem saber si hem de creure les afirmacions sobre un nou tractament o descobriment?

Com a periodistes podeu influenciar immensament el coneixement del públic respecte a nous tractaments. Per tant, és fonamental que pugueu diferenciar entre els fets i la ficció.

Els investigadors no solen dir que la seva recerca no era significativa o que era esbiaixada i els fabricants encara menys diuen que els seus productes no funcionen; malgrat que, la meitat de les vegades, aquesta és la realitat darrere de les seves afirmacions.

Podeu saber quan passa això? Aquesta pàgina de TTi per a periodistes pretén ajudar-vos.

Com comprovar els fets de les notícies de salut?

Si no teniu el temps o les habilitats per fer una comprovació dels fets, existeixen diverses fonts fiables d’anàlisi basades en proves de les notícies actuals sobre salut.

 

 

 

Recomanem aquests recursos perquè avaluen críticament la recerca que hi ha darrere de les notícies i no tenen conflictes d’interessos.

Es poden utilitzar com a font de notícies o per comprovar notícies a més de per aprendre les trampes de la recerca mèdica i com identificar els problemes.

L’objectiu de l’avaluació crítica és determinar si:

1. Els investigadors van fer tot el que van poder per eliminar el biaix dels seus estudis.
2. Els resultats observats podrien haver ocorregut si no hi haguessin diferències entre els tractaments (és a dir, podrien haver passat per atzar?).
3. El benefici informat és importat per a la pràctica clínica.

L’avaluació crítica hauria d’adoptar criteris explícits per avaluar aquestes qüestions. Els millors criteris actuals són els del Programa d’habilitats en lectura crítica (Critical Appraisal Skills Programme; www.redcaspe.org).

On trobar informació fiable?

Trobar fonts d’informació sobre condicions clíniques i tractaments que siguin fiables i de fàcil accés pot ser complicat. Recomanem les següents:

Com pot un mateix comprovar les notícies?

Es pot utilitzar la llista de verificació de Ray Moynihan per avaluar la importància i fiabilitat de les afirmacions:

1. Quin és l’abast del possible benefici ofert pel tractament? I quin tipus de pacients se’n beneficiarien?
2. Quins són els possibles danys associats al tractament?
3. Quins són els vincles entre la font d’informació sobre el tractament i els que la promocionen?
4. Quina és la fortalesa de l’evidència per recolzar els pretesos efectes del tractament? I com es relaciona amb la resta d’evidència disponible?
5. Quina és la història natural de la malaltia a la qual va destinada el tractament? Existeix potencial dels que alguns han anomenat promoció de malalties?
6. Quines són les alternatives al tractament que s’ofereix (per exemple conducta expectant, fàrmacs genèrics, opcions sense fàrmacs, tractaments complementaris)?
7. Quins són els costos del tractament? Mereixen la pena els possibles beneficis tenint en compte el cost del tractament?

«Trobar respostes a aquestes preguntes pot ajudar els periodistes a elaborar notícies que serveixin més probablement a les necessitat dels lectors, teleespectadors i radiooients. També poden ajudar els periodistes a identificar senyals d’alerta que indiquin que l’entusiasme dels investigadors o els interessos promocionals de les companyies i institucions estan avançant-se a la ciència». Commonwealth Fund.  Descarregar la llista com a PDF (en anglès).

Un exemple real

Aquest apartat documenta casos històrics que il·lustren la necessitat d’informar adequadament els pretesos efectes dels tractaments.

Triple vírica

El1998, el Dr. Andrew Wakefield va afirmar que la vacuna combinada de xarampió, rubèola i parotiditis (XRP) podria causar autisme en nens petits.

Malgrat la gran quantitat de proves que contradeien la seva afirmació, o la completa absència de proves que la recolzaven, l’afirmació va rebre una enorme atenció per part dels mitjans.

Això va tenir com a conseqüència una important caiguda de l’administració de la vacuna triple vírica, una reducció dels nivells immunitaris i un increment de la incidència d’aquestes malalties.

Això il·lustra:

• Conflictes d’interessos: el  Dr. Wakefield tenia interessos comercials per vendre vacunes úniques per cada malaltia.
• Acceptació sense sentit crític de pretesos efectes per part dels mitjans, que va crear polèmica on no n’hi havia.
• Danys mesurables per un informe inexacte: la incidència del xarampió ha augmentat a mesura que la immunitat de la població ha disminuït. El brot de xarampió del Sud de Gales va ser un bon exemple.

Llegiu més sobre el tema (en anglès):

• Sense About Science briefing paper about the MMR scandal (PDF, 9 pàgines)
• Còmic:  The Facts in the Case of Dr Andrew Wakefield (Els fets en el cas del Dr. Andrew Wakefield)