Inici > Una tràgica epidèmia de ceguesa en els nadons

Una tràgica epidèmia de ceguesa en els nadons

«En el període immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial es van introduir molts tractaments nous per millorar el pronòstic dels nadons prematurs. En els anys següents, es va reconèixer amb dolor que alguns d’aquests tractaments havien produït efectes perjudicials completament inesperats. La més notable d’aquestes experiències clíniques tràgiques va ser una ‘epidèmia’ de ceguesa, la fibroplàsia retrolenticular, entre els anys 1942 i 1954. Es va descobrir que aquest trastorn s’associava amb la manera en què s’havia anat administrant oxigen suplementari en l’atenció dels recent nascuts amb un desenvolupament incomplet. Els esforços per aturar aquesta epidèmia, que es va perllongar dotze anys, van oferir una trista demostració de la necessitat de planificar i realitzar avaluacions de totes les innovacions mèdiques abans que s’acceptin per a l’ús general».

Silverman WA. Human experimentation: a guided step into the unknown. Oxford: Oxford University Press, 1985:vii-viii.