Ètica tendenciosa

«Si un metge prova un tractament nou amb la idea d’estudiar-lo acuradament, avaluar els resultats i publicar-los, està fent investigació. Es considera que els “subjectes” (sic) de tal investigació requereixen una protecció especial. El protocol ha de ser revisat per un Comitè d’Ètica de la Investigació Clínica (CEIC). El formulari de consentiment informat se sotmet a una anàlisi detinguda, i és possible que es prohibeixi l’estudi. D’altra banda, un metge pot posar a prova aquest tractament nou sense intenció d’estudiar-lo, només perquè creu que servirà als seus pacients. En aquest cas, posar a prova el nou tractament no és fer recerca, per tant el seu ús no requereix aprovació d’un CEIC i el consentiment es pot obtenir assumint només el risc d’una demanda judicial per negligència mèdica. Semblaria que els pacients de la segona situació (que no participen en un estudi) corren un risc molt més gran que els pacients de la primera (els qui participen en un estudi clínic formal). A més, el metge de la primera situació sembla més admirable des d’un punt de vista ètic. Aquest metge està avaluant el tractament, mentre que el col·lega de la segona situació empra el tractament basant-se en les seves impressions subjectives. No obstant això, atès que els codis d’ètica que intenten protegir els pacients tenen com a objectiu produir coneixements que puguin generalitzar-se, regulen l’investigador responsable i no l’aventurer irresponsable.»

Lantos J. Ethical issues – how can we distinguish clinical research from innovative therapy? American Journal of Pediatric Hematology/Oncology 1994;16:72-75.