Subtilesa acadèmica o opció sensata?
«Fa dotze anys vaig creuar la línia entre metge i pacient quan, als 33 anys d’edat, vaig saber que tenia càncer de mama. En aquell moment, estava fent un doctorat sobre els problemes de l’ús dels assajos comparatius aleatoritzats per avaluar l’eficàcia dels tractaments en la meva pròpia disciplina (ortodòncia). Durant la meva investigació, em vaig adonar dels beneficis de participar en assajos clínics i, irònicament, de les incerteses sobre el tractament de les dones més joves amb càncer de mama incipient. Llavors, en el moment del meu diagnòstic, li vaig preguntar al meu metge si existia algun assaig aleatoritzat comparatiu en el qual pogués participar. La seva resposta em va impactar. Em va dir que jo no havia de deixar que les subtileses acadèmiques interferissin en el millor tractament per a mi. Però, quin era el millor tractament? Certament jo no ho sabia i alhora vaig adonar-me que era incert quin era el tractament òptim per al càncer de mama incipient en les dones menors de 50 anys. Què se suposava que havia de fer?.»
Harrison J. Testing times for clinical research. Lancet 2006;368:909-10.